DESAFAITAR-ME

Feia tres anys que portava barba. L’últim dia de vacances, cap al migdia, vaig decidir-me a afaitar-me. Quan surto del lavabo la meva dona em fa un petó i em diu, ets tu, el de sempre... però estàs més guapo amb la barba, et dissimula els defectes. Després em trobo la meva filla i escandalosa com quan ella vol em diu cridant que què he fet, que per Déu, que lleig! I crida els seus germans per enfotre-se’n. Pitjor no podia anar. Dilluns quan aterro a la feina, les dues dones de la casa, em diuen planament que em queda millor la barba. Dimarts ja no m’afaito. Ara que escric això, torno a portar barba, he decidit  desafaitar-me de per vida!