ESLOVÈNIA II (Dolenje jezero)

Quan vam arribar a Dolenje jezero no tenia gaires expectatives, es tractava d’omplir una tarda, que ens havia quedat buida, però la veritat és que va ser un espectacle natural impressionant. Es tracta d’un llac, assegut damunt d’un carst. Un carst és un estrat de roca calcària que per acció de l’aigua (dissolució) es perfora formant avencs i coves internes que esdevenen un drenatge subterrani. Les pluges de tardor a hivern fan que el llac s’ompli, de fet, quan està ple és el llac més gran d’Eslovènia amb una superfície d’aigua de 38 km2 i una profunditat mitja de 6,1 m. A l’estiu, com que no hi ha nova aportació d’aigua el llac es va buidant pels “forats” del carst, i el llac es buida. Quan el vam visitar, una part mantenia aigua i era el paradís de les aus i els pescadors, l’altra, la seca, era com un paisatge lunar.

LLUNA D’OCTUBRE

Des del terrat em miro la lluna..., ja fa dos anys que l’octubre ens belluga. La lluna d’octubre és de les més brillants i lluminosos de tot l’any. La lluna d’octubre és la lluna dels caçadors, no en va, a l’octubre és quan s’aixequen les vedes, quan senglars i llebres van més desesperats per cercar aliment, preparant-se per l’hivern, quan els ocells baixen al pla en busca de recer... donant als caçadors bones oportunitats. I és en aquest temps de lluna d’octubre, de fred que va venint i de caiguda de les fulles, hem d’estar amatents, i fent sentir, amb veu clara, la nostra reivindicació no violenta a qui ens voldria, senzillament, veure caçats i callats.

ALGUNA COSA TOVA

M’estic dret a la cuina xerrant amb la meva parella. La meva filla obra la porta, ve cap a mi i m’abraça. I, pausadament, com només ho sap fer ella, em diu: “Ara, no t’estimo, però t’abraço perquè necessito alguna cosa que sigui molt tova.” Tot molt afalagador.

“ASOCIACIONES”

Els veig de lluny. S’estan asseguts a fora a la vorera damunt de dos tamborets que han tret de dins el bar. Tenen 5 o 6 cerveses a l’ampit de la finestra, oberta de bat a bat, que comunica l’interior del bar amb el carrer. Tots dos fumen. Tots dos beuen a glopades directament des del coll de l’ampolla. Tots dos tenen els ulls petits. Quan passo just pel costat els escolto:.-“Los Hombres nos entendemos con asociaciones, me entiendes?- i l’altre no li diu res. .-“Si coño!, por ejemplo, el chocho de las mujeres... el chocho no es un chocho, el chocho en verdad es una vagina... lo entiendes ahora?... pues así no entendemos los hombres, con asociaciones”. Quin nivell!