divendres, 24 de novembre del 2017

LA MEVA PIPA

De tant en tant fumo amb pipa. Els fills adolescents que es van fent grans i que abans em criticaven per fumar, ara mostren certa curiositat. Me la deixaràs un dia? No, la pipa és com la dona: no es deixa mai!

divendres, 17 de novembre del 2017

LES BOTIGUES DE SALÀS DE PALLARS

Sempre m’he declarat anti-col·leccionisa. Mai no els he entès, és més, els trobo “raros”. Gent obsessiva, monotemàtica, avorrida... però potser, ves per on, hauré de canviar d’opinió. A Salàs de Pallars, un tal Sisco Farràs, s’ha dedicat a guardar objectes de finals del segle XIX i principis del XX, fins al punt que, ara, a Salàs hi ha vàries botigues tal com eren en aquella època: pots entrar en una barberia on hi resa un cartell que ens diu que “medio mundo se afeita con... FILOMATIC”; o  comprar a l’estanc cigarretes a granel liades al moment per l’estanquer, amb tabac BONICOT que està “recomendado por todas las eminencias médicas” o si ho prefereixes, i tens més poder adquisitiu, comprar un paquet de “CELTAS cortos sin filtro”; o a la cotilleria escollir quina és la peça que t’escau millor entre una excitant col·lecció de “fajas y sujetadores para  jovencitas  y niñas muy sujestivos”; o a l’ultramarins aprendre que el ciri de la processó de Setmana Santa te’l llogaven, mesuraven la longitud quan te’l donaven i quan el tornaves, i que en pagaves un tant per centímetre consumit,...i que precisament d’aquí ve la expressió “Sortir amb un ciri trencat” que vol dir desviar l’atenció en una conversa, i és que si trencaves el ciri l’havies de pagar per nou, i és clar que llavors tothom volia desviar l’atenció per no haver-lo de pagar com a nou. També hi ha l’apotecari, el quiosc, la centraleta de comunicacions, el bar... passejar per aquestes botigues és una experiència cap al passat molt interessant. Una molt bona col·lecció d’objectes d’abans. Ei! Val la pena!.





divendres, 10 de novembre del 2017

CRÒNICA SOBRE DANMARK (III)

Arribem a København amb cotxe. Això no ho hem fet prou bé. Són els últims dies del viatge i estarem a la capital. Hi ha un col·lapse brutal. No deien que aquesta era la ciutat de les bicicletes?. Pensava que seríem els únics irresponsables motoritzats!. Finalment descobrim què està passant: København Pride (avui es celebra la festa de l’orgull gai a Copenhaguen). Déu ens ajuda i ens guia fins un aparcament després de més d’una hora de retenció per fer pot ser un quilòmetre. De l’aparcament a l’apartament llogat... caminant tenim quinze minuts. Arrossegant maletes l’espectacle humà és extraordinari. Famílies a peu, amb bicicleta, amb la cara pintada, joves alegres, gais desfermats van disfressats, ments alegres i ments alcoholitzades,... de tot i més. Deixem les maletes i tornem a la festa. Els següents dies descobrirem una ciutat viva on no em faria res viure-hi a l’estiu.

divendres, 3 de novembre del 2017

EL PROCÉS

La nostra ment és una magnifica màquina de donar explicacions, capaç de donar sentit a quasi tot, i generalment, incapaç d’acceptar la idea d’impredictibilitat. Sabem de la reunió de dos dirigents, de que ens diuen que han dit a l’acabar, però no sabem el què ha passat a porta tancada. Tenim el dinar però no com s’ha cuinat. La gent veritablement sàvia, com a màxim comentari dels esdeveniments que no sap explicar, sol repetir “Déu sabrà!”, elevant així, la tasca de predir el futur a les altures. La incapacitat de predir les rareses implica la incapacitat de predir el curs de la història, i penseu que la història sempre avança a salts.