QUI TÉ EL PODER A CASA?

Avui hi havia futbol. Mentre la mare cuinava el sopar, els homes de casa el miraven. Quan ella ha cridat a sopar, els homes han tancat la televisió i han anat a sopar. Hem sopat tots tranquil·lament xerrant. Quan hem acabat de sopar, la mare s'ha aixecat i s'ha assegut al sofà del menjador a mirar la televisió amb la seva filla. Era el seu torn de descans. Quan els homes han acabat d'endreçar la cuina han entrat en manada al menjador amb l'objectiu de veure acabar el partit. La visió de les dues dones els ha evidenciat que el partit, per a ells, avui, ja feia estona que s'havia acabat.

EL CONVIDAT

El convidat es passa la major part del temps dins el lavabo: es mira, es talla les puntes del cabell, es refà els rínxols, s'enganxa clips, es dutxa, s'eixuga, es posa cremes, es treu els clips, s'asseca els rínxols un a un i es perfuma. Si tenim en compte que ahir va anar a la discoteca perquè era divendres nit, que avui ha arribat de matinada amb el sol ixent, i que des que s'ha llevat és dins el lavabo... passa que ja és hora de dinar. Durant el dinar està absent, deu estar malhumorat -em dic-; ell ens diu que no ha dormit massa bé i que hauria d'estudiar. Ai mareta meva!. El que passa és que jo al convidat no l'entenc. Hi ha massa gent que viu "happy flowers".

MAPA DE SOROLLS

El soroll li molestava molt. Quan el seu fill marxà a viure en un poblet tranquil dels Pirineus, descobrí com gaudia del silenci penetrant i fresc, i es feu conscient de com la fressa de la ciutat li feia cada cop més mal al cervell. Quan tornava cap a l'urbs podia percebre dins seu una terrible sensació auditiva inarticulada creixent, especialment molesta per ser desconnexa, impertinent, constant i sobtada. Es feia vell i sabia que arribaria el dia en que li prendrien la llicència per conduir, i  quan això passés, ja mai  més podria fugir del soroll de la ciutat. Aquest fet el pertorbava. Era del tot inacceptable. Fou llavors quan decidí començà a passejar recorrent tota la ciutat metòdicament, havent preparat des de casa el recorregut diari, a fi de no deixar-se cap racó per descobrir. Ho feia amb un petit aparell a la mà que li permetria llegir els decibels de cada ubicació, i amb paciència, dibuixava damunt del plànol de la ciutat taques de colors per cada nivell de soroll. Ara, que ja camina amb l'ajuda d'un bastó  s'amaga dins els silencis de la ciutat.

DE MENTIDERS I CÍNICS

Conduint escolto unes declaracions al "Parlamento de Madrid". M'espanta aquest talent de tants  polítics actuals per mentir amb tanta tranquil·litat, amb tanta naturalitat. Fa falta un cinisme brutal, una falta absoluta de vergonya excepcional, per defendre les mentides sense immutar-se. I encara m'espanta més que això s'hagi encomanat a segons quins periodistes i jutges. I encara m'espanta més el silenci dels qui callen per tot el que està passant, mentre no poden evitar sentir vergonya dins seu.