FINAL D’ETAPA

 

Anaïs Nin va escriure que la vida és un procés de transformació, un pas per una combinació d’estats, i que no ens podem equivocar escollint-ne un per romandre en ell, perquè fer-ho... és morir. Així doncs, avui deixo d’escriure en aquest bloc, el que abans em motivava a escriure cada divendres al vespre, ara representa una obligació, i senzillament, no em ve de gust. “Dia ventós, tancat amb el meu portàtil al terrat de casa. Pantalons amunt, samarreta d’esport vella de color blau. Les cuixes calentes d’escalfar la cadira, decideixo tancar el meu bloc sense seguidors” Deixant pas a l’oblit per sempre més, agrair-vos la vostra atenció. Seguiré sempre enyorant REGINALD PERRIN.

 

 

COSES DEL CAMPING

 

S’ha fet de nit. El cel és ple d’estels. Després de rentar-me les dents i fer un pipí, torno caminant cap a la parcel·la on estem allotjats. A mig camí trobo dues nenes mirant el cel. Una porta una lot encesa a la mà. Enfoca els estels i li diu a la seva amiga: mira! Estem il·luminant el món!

 

GUGGENHEIM BILBAO

Impressions després d’entrar a les escultures de Richard Serra al Guggenheim: entro desinteresat recorrent l’espiral imperfecte que em marquen les parets d’acer laminat, camino distret fins que perdo la noció del temps, pensava que seria més curt el trajecte, tot s’alenteix i s’allarga davant d’un destí desconegut encara que sabudament pròxim.

 

PREPAREU-VOS PER LA TARDOR

Com que aquest 2020 és l’any xinès del Covid 19, us vull fer saber que la medicina no és una ciència. La medicina només és una tècnica que aplica criteris científics, proba i error, i per tant, és per decepció de tots, inexacte. Comenceu el curs en pau!