ANEU A CAGAR!

La meva croada contra el periodisme actual mai acabarà. Avui hi hagut eleccions municipals i també europees. Estic cansat. Sec al sofà. La televisió està encesa. Fan un programa especial per explicar el resultats de les eleccions. La presentadora anuncia com a gran notícia que amb un escrutini del 5% sembla que l’alcaldia de Girona caurà en mans del partit dels socialistes. Quan dona el torn de paraules als tertulians comença una guerra fratricida: des de mireu quin mal ha fet Puigdemont a la seva pròpia ciutat, si la remuntada del psc és històrica, si esquerra podria pactar amb socialistes perquè li té ganes a juntsxcat,... no hi ha ningú amb criteri que els hi pugui dir que callin, que amb un 5% d’escrutini no hi ha res a concloure. Però no, això no passarà. Una xifra en un context, per irrellevant que sigui, esdevé l’ancoratge perfecte per muntar qualsevol conxorxa inventada, això sí, dita amb tota contundència i veracitat. M’aixeco del sofà i vaig cap a l’habitació. Aneu a cagar!

NATALITAT?

Son les vuit del matí. Condueixo per Barcelona on m’esperen per una reunió de treball. Normalment no ho faig, però aquest cop no sé que em fa llegir la publicitat del autobús que tinc al davant. De primer, l’anunci no em diu res,... però de cop em dic: ostres! ...si és un anunci de l’escola on jo vaig fer EGB i BUP!. A la meva època les escoles no s’anunciaven, vull dir les escoles de barri, no les escoles d’elit, que si que ho han fet sempre. I per què ho han de fer ara?. Perquè busquen nens desesperadament. L’encariment de la vida, els valors de consum de la nostra societat, el poc temps lliure que disposem,... ha fet que les parelles tinguin pocs fills, i si no hi ha fills no necessitem escoles. No follar amb objectius procreadors és un problema per a la comunitat educativa. “Elemental querido Watson!”

EL YIN I EL YANG

El yin i el yang és d’aquells símbols que veus tota la vida però que sovint mai n’acabes de saber el què (o aquest ha estat el meu cas). Però finalment he llegit una explicació entenedora que m’ha agradat (la que explica Jordan Peterson en el llibre 12 reglas para vivir): el yin és el caos, l’obscur, el que tendeix al desordre i el que és també creatiu; el yang és l’ordre, la claror, la rutina avorrida que ofega. Tan el yin com el yang tenen dins seu el seu contrari, perquè dins l’ordre  neix el caos que el desordena, i dins del caos caòtic l’ordre esdevé al final una necessitat. La forma circular del símbol no fa més que afavorir el gir, el canvi d’un estat a l’altre: perquè la vida es debat sempre entre viure en l’ordre o gaudir del caos, i cap dels dos, ens és permanent. Tots dos son necessaris. La vida s’ha de viure sempre entre l’equilibri entre el yin i el yang, i aquest camí, és el que dibuixa la línia sinuosa que es pinta dins el símbol separant el yin del yang.

BUFA’M!

SOMNI DEL 1 AL 2 DE MAIG

Vivim en un poblat africà. Els carres són sense asfaltar i la pols s’aixeca embrutant-ho tot. Estic amb el meu pare i amb la meva mare. La mare està malalta. Estic amoïnat perquè amb el metge que la visita no ens entenem. On som, la gent es comunica tocant el tambor. Els pedaços dels tambors els deixen fermentar dins d’una caldera plena de llet d’un animal que es passeja per allà semblant a una cabra salvatge. En aquests procés de fermentació, els bacteris que hi creixen, deixen espores embegudes en el si de la membrana. Un cop treta i seca la membrana es tensa sobre el tambor. Llavors segons on piques, en funció del tipus d’espores que han quedat atrapades a cada part de la superfície de la membrana, i de la seva densitat, el so varia. Cada so és una paraula, i el seu llenguatge és un repic de sons. Els artesans que fan aquests tambors són molt preuats, perquè afinar amb la distribució de les espores és molt difícil. Li dic al meu pare que urgentment necessitem comprar un tambor d’aquests i aprendre el seu idioma. Ell em diu que ja és gran, que no es veu capaç, i em pregunta si jo ho veig clar. Li dic que sí sabent que és no. Tinc clar que no ens en sortirem pas. Em desperto. La meva companya ronca i jo em tiro un pet, no és broma. Són les 3 de la matinada.