ESCALA DE BRISTOL

Són dies d’excessos. Tant menjar només té una sortida: pel forat del cul. Caminant per ajudar a pair, amb els auriculars posats escoltant la ràdio, m’assabento de que hi ha en medicina l’escala de Bristol que consisteix en una taula gràfica que classifica les femtes humanes en set tipus, que van des de “l’estrenyiment important” fins a la “diarrea important”. Us ho faig saber per a la vostra informació i bon ús. Apa! A viure un bon 2019!

PER QUÈ LLEGIR ELS MOLESTA?

Hi ha una llei , com a mínim de caràcter galàctic, que fa que si estic llegint a casa tranquil·lament, assegut en una bona butaca, o estirat al llit, de forma inapel·lable arribi algú de casa i, sense cap mena de mania, em pertorbi reclamant insistentment la meva atenció, ja sigui amb una demanda directa o iniciant una conversa que normalment no serà gens transcendent. Això mateix en canvi no passa quan estic parlant per telèfon o quan estic mirant la televisió (llavors solen asseure’s al sofà, al costat meu, amb la boca tancada i amb els ulls buscant el comandament per fer-se amb el poder i canviar de canal a la més mínima oportunitat). Per què passa això? No ho sé del cert, però la única explicació que em convenç és pensar que la meva família és d’una manera de ser que fa que davant la seva presència que jo llegeixi els posi nerviosos, fins al punt d’ iniciar una croada de forma immediata per aturar en sec la meva lectura. Com puc evitar-ho? Tampoc ho sé, espero que algun il·luminat que em llegeixi aquí  em doni la solució. Gràcies per endavant.

ÉS TEMPS DE COMPRES...

... per a les dones, i d’espera per als homes.

M’HE EQUIVOCAT UN ALTRE COP

Per equivocació, en un moment mort a la feina, torno a mirar un diari per internet, ja fa temps que vaig decidir no deixar-me enredar més pels missatgers de “notícies”, però torno a caure-hi. Miro la primera notícia, la segona,... m’adono de que res no ha canviat des de l’últim cop que ho havia fet: la majoria de les notícies són tòxiques, no aporten cap coneixement de res, i es repeteixen contínuament, i estúpid de mi, segueixo amb el cursor avall, enganxat mirant notícies, pensant que pot ser la següent serà la que realment marcarà la diferència en la comprensió de les coses, però no... mai passa. Reconec que m’he equivocat un altre cop.