divendres, 29 d’agost del 2014

I’VE GONE BLANK!















divendres, 22 d’agost del 2014

PROFUNDAMENT SENZILLES

Torno a fer ioga, ja ho vaig dir fa poc. Rellegeixo unes notes antigues profundament senzilles que havia copiat a mà, en una llibreta, quan era bastant més jove:

  “El ioga és l’esforç per experimentar personalment la pròpia divinitat i a continuació aferrar-te per sempre a aquesta experiència . El ioga tracta del domini d’un mateix i de l’esforç continuat per deixar de barrinar incessantment sobre el passat i de preocupar-se pel futur i buscar, en canvi, una presència eterna de la qual puguis contemplar-te a tu mateix i tot el que t’envolta amb aplom.”

“El guerrer espiritual és una persona que ha desenvolupat una classe especial de coratge. El guerrer espiritual segueix  tenint por, però tot i així és prou valent per gaudir del patiment, per relacionar-se obertament amb la seva por fonamental i extreure’n sense fugir les lliçons de les dificultats.”

“El lloc on reposa la ment és el cor. L’únic que sent el cap tot el dia és  repicar de campanes, soroll i discussions, i l’únic que vol és quietud. L’únic lloc on la ment pot trobar la pau és dins el silenci del cor. És aquí on has d’anar.”

Ara tanqueu els ulls..., escolteu-vos vàries respiracions deixant-les fer..., connecteu amb el vostre cor i feu un parell més de respiracions volgudament profundes i... bé, no?


divendres, 15 d’agost del 2014

L’HOME LLOP


Tres quarts de cinc del matí. Em desperto a Simosa. M’aixeco i vaig fins al bany. No encenc el llum. Aquesta nit hi ha prou claror. Creuo el menjador solemne de la masia. Setanta metres quadrats de grans  lloses calcàries irregulars. Ahir no vàrem tancar els porticons quan vàrem anar a dormir. La lluna plena entra pel finestral. Pàl·lida. Misteriosa. Travessa el vidre i brilla damunt la pàtima polida de la  pedra. Entenc la solitud de l’home llop quan s’asseu als festejadors que hi ha al peu de la finestra. L’esguarda. Sap que no hi renunciarà ni per mal de morir.

divendres, 8 d’agost del 2014

TAKE FIVE


Flanquegen la carretera turonets pintats de color groc de blat sec i de verd de pi pansit. Les set del matí. Agost. A cavall de la Segarra i el Solsonès. Boira espessa. Setze graus Celsius. Boira blanca. Solitud amatent. Velocitat constant. A volum suau, take five, de Dave Brubeck Quartet.


divendres, 1 d’agost del 2014

WISTON WOLFE



Espero assegut dins del cotxe. La ràdio està encesa. Tertúlies gallinaires ataquen amb tota la raó les malifetes dels Pujol. El binomi poder i corrupció sembla ser indivisible. Massa greu i massa sovint. Tanta successió de cassos.... l’immediatesa, de tot, no ens deixa gaudir de res. Enyoro aquell temps on prendre un cafè portava, indefectiblement, la necessària espera de l’aigua calenta pujant a pressió. Ara..., ni l'aigua a pressió ho pot netejar. No obstant..., pot ser encara hi ha qui ens ho pugui arreglar, sense cap dubte, ens urgeix contractar a Wiston Wolfe.