VEÏNS IV

En canvi a la ciutat, no hi haurà Avelina que entri a cap casa. De moment, qui s’ofereix és un anònim que s’autoanomena el “Paseador de perros”, i vagi per endavant el preu per hora a pagar. En cas d’acord comercial, poc probable gràcies a la desconfiança, enlloc t’assegura exclusivitat del passejador per al teu gos; ni si hi ha inclosa, o no, la recollida manual de les femtes, amb la conseqüent multa, si és que algun dia la Guàrdia Urbana fa complir la legislació municipal vigent.

ESLOVÈNIA I (Castell de Predjama)

Construït dins d’una cova hi ha el Castell de Predjama. El Castell presentava a l’època medieval un refugi privilegiat. Una part de la construcció era dins la cavitat càrstica, aprofitant les parets naturals com a protecció, i l’altre part, la més externa, només aprofitava la roca mare en la seva paret més interior i la resta fou construït al llarg de segles amb pedra. Però era clar que les espatlles les tenien sempre protegides. Curiós tot el sistema de reguerots que havien dissenyat per recollir al màxim l’aigua que emanava de la roca, un autèntic enginy de supervivència. Des de la façana més externa en guaitava tota la vall que bé se’n cuidaven de mantenir pelada d’arbres perquè res els tapés la visual, i a més a més, calia salvar un desnivell de 123 m per poder arribar a les portes del castell. Un dels il·lustres habitants fou Erasme de Predjama, qui es refugià al castell perseguit per Frederic III, emperador d’Àustria, després que Erasme matés un parent seu. El setge va durar més d’un any perquè Erasme tenia una sortida secreta a través de les galeries del carst existents dins la cova des d’on rebia l’aliment que necessitava. No obstant no hi ha fi que no arribi, i un bon dia, un dels seus criats, decidí delatar el seu senyor. Les letrines eren a la façana més exterior del castell, perquè així, les aigües brutes queien barranc avall; mentre Erasme anava de cos, el criat encengué una vela per indicar la posició del seu senyor, i el tinent Gaspare Ravbar de Trieste li envià un projectil que acabà amb la vida d’Erasme. No sé per quantes monedes el criat es vengué el seu senyor, però, ara que ERC ha adoptat la vella política convergent del peix al cove, tot renunciant a la independència, penso que realment, mai hi ha res de nou damunt d’aquesta terra.

LA CULTURA ÉS PER ALS JUBILATS

A vegades alguna persona a qui coneixes esdevé, encara que sigui fugaçment, algú que ocupa un càrrec de certa rellevància. Parlo amb un flamant president d’una nostrada entitat cultural del nostre país. El felicito pel seu nou nomenament i li demano què tal?: .- Què vols que et digui, no és més que un casal de jubilats. La societat estressada només permet gaudir de la cultura als jubilats i als adinerats.  I és que no anem bé, ho volem tot, i no tenim el més preuat: dedicar-nos la vida!