BALLAR AMB DESCONEGUTS

Un dels principis bàsics del bon manar és que allò que ordenes o puguis fer complir. Escolto avui, vigília de Sant Joan, les notícies per la ràdio, diuen que la Generalitat de Catalunya prohibeix taxativament ballar amb desconeguts a la revetlla de Sant Joan. Al·lucino. Una desconeguda a qui acabo de conèixer ballant, ja no serà mai, des d’aquell precís moment, una desconeguda. Ja m’agradarà escoltar el dimecres pel matí el nombre de casos flagrants d’incompliment que els Mossos d’Esquadra hauran multat en l’exercici de les seves funcions. Després diuen que no entenen el descrèdit  de la societat amb els polítics. Algú els haurà de dir que així no, que són uns inútils. Potser aquesta ordre del govern català servirà per recuperar definitivament la sardana... és un ball que manté les distàncies reglamentades en la fase de “nova normalitat”. ******* Nota: Us informo que  no vaig escoltar ni dimecres, ni dijous, cap notícia de cap detenció per ballar amb desconeguts.

XINA NO ÉS L’EXEMPLE

Ara que vivim en crisi política permanent, hi ha qui m’ha fet comentaris elogiosos cap a l’eficàcia del sistema xinès. Xina no és una democràcia, i per tant als seus polítics no els cal donar compte de les seves decisions a la població. Els polítics xinesos es saben tot poderosos i poden fer plans econòmics a llarg termini, senzillament no necessiten obtenir rèdits ràpids per convèncer als ciutadans de que els tornin a votar. Pensar les coses a llarg termini, amb visió estratègica acaba sempre donant bons resultats. Però no m’agradaria viure en un cap dictadura, estic segur que es podria, en determinats temes on cal mirar a l’horitzó (educació, sanitat, economia,...) l’opció de, si hi ha una proposta que s'aprovi per una majoria significativa del congrés, aquesta quedi blindada a deu, quinze o vint anys.

ILLES MEDES

EL SENYOR NOTARI

Ara em sap greu no haver-ho publicat quan va passar, però és ben cert que va ser així: la setmana del 13 d’abril d’enguany vaig anar al notari per temes de la feina, aquell dia el senyor notari tenia ganes de parlar, va explicar als sota signants del document que vam signar que no entenia com quasi tot havia parat, que era irresponsable parar el país, que acceptant restriccions i mesures de prevenció, ell pensava que tot podria seguir funcionant... i tot seguit digué que no ens amoïnéssim, que per Sant Joan les coses ja serien normals, que ja estava establert iniciar l’inici del desconfinament 8 setmanes abans de Sant Joan, dues setmanes per fase, per poder obrir al turisme en aquesta data. Paraula del senyor notari! (segurament molt ben informat). I així va ser, i així serà. Traieu vosaltres mateixos les vostres pròpies conclusions.