DILLUNS AL SOL

Dilluns no vaig treballar. Em vaig agafar el dia. M’encanta tenir un dia per mi de tant en tant. Després de dinar pujo al terrat. M’assec damunt d'una cadira que el sol, el vent i la pluja estant fent malbé lentament, molt lentament. Actualment ja li falta algún dels barrots del respatller. Sàviament la tinc ubicada allà on el sol tarda més a pondres. M’hi estic fins que marxa, fins que marxa per tornar l'endemà. L’escalfor del sol a l’hivern ve molt de gust.

LESBIANES A SÓLLER

Ella arriba a Palma a les 9h22’ des de Menorca i ella, una mica més tard, a les 9h 40’ des de l’aeroport Josep Tarradelles (quina gran aportació nominal la del “Gobierno socialista”! Tot un detall!).Han quedat amb una tercera amiga que viu allà que  les portarà amb cotxe des de Son Santjoan fins a l’estació de tren de Palma d’on surt el ferrocarril cap a Sóller, una peça de museu, inaugurada un 16 d’abril de 1932. Pugen al tren, aquest cap de setmana fan una fira a Sóller, i el bitllet té un preu més reduït. L’Hotel que han reservat queda just darrera l’estació. Entren al hall rient, estan contentes, tenen per endavant un cap de setmana per elles dues soles. Els rep un senyor de 40 anys moreno, ben cuidat, amb maneres molt gentils. Deu ser el fill de l’amo. Els diu que ja tenen l’habitació preparada i abans les fa passar a una petita sala d’estar, decorada amb mobles nobles de potser més de 100 anys. Obra un moble nevera i treu dues copes de cava i una ampolla. La destapa. Els hi diu que elles mateixes, que no hi ha pressa, que els hi deixa la clau de l’habitació per què en acabar puguin ja instal·lar-se. Les maletes ara els hi pugen. Beuen i riuen. Al cap d’una estona diuen de pujar per canviar-se. Obren la porta i descobreixen que el llit és de matrimoni. Ella mira la reserva: posa clar dos llits. Ella li diu que tampoc passa res si han de dormir juntes, i respon que no, però que ella va demanar dos llits. Baixa a buscar l’home d’abans. Ostres, com que veu dir que venieu de celebració, ens vam pensar que éreu parella, és que veiem tantes coses avui en dia. Totes dues han fet 50 anys, son amigues i han vingut tres dies a passejar i ha xerrar. ******* BON NADAL I BON 2020!

UN PLAT DE MOLSA

De debò: com cada any, abans de la fi de l’any, s’acaba el món; i com que el món s’acaba, cal deixar-ho tot fet, no fos cas que, un cop acabat el món, algú se li passés pel cap mirar lo endreçat que l’hem deixat. I cansat i de cul un amic em va dir: acaricia molsa, t’anirà bé!. I ara, al costat de la taula, tinc un plat de molsa ben humida on tot sovint passo la mà.

DESIG DE COMODITAT

Arribo a la conclusió que quan una pedra cau rodolant no es deu a la força de la gravetat, sinó al seu desig de trobar-se en un altre lloc millor.