UN PLAT DE MOLSA

De debò: com cada any, abans de la fi de l’any, s’acaba el món; i com que el món s’acaba, cal deixar-ho tot fet, no fos cas que, un cop acabat el món, algú se li passés pel cap mirar lo endreçat que l’hem deixat. I cansat i de cul un amic em va dir: acaricia molsa, t’anirà bé!. I ara, al costat de la taula, tinc un plat de molsa ben humida on tot sovint passo la mà.