divendres, 27 de juliol del 2018

PAL DE PALLER

No condueixo, vaig de paquet al darrera. El meu fill gran va davant, al lloc de l’acompanyant, i la seva mare condueix. Ella mira endavant, a la carretera, i nosaltres dos mirem per la finestra lateral: camps segats passen un darrera l’altre. Quan era jove totes les bales de palla tenien forma prismàtica, jo n’havia carregat a mà dalt d’un remolc a prop de Teruel. Guardar la palla en un bloc premsat fou el salt tecnològic que acabà amb l’existència dels pallers. Ara les bales són cilíndriques perquè així la seva mecanització és més fàcil. Li dic en veu alta al meu fill que no entenc que si la terra gira, com sembla que gira, com és que al pagès no se li escorren avall les bales de palla cada nit i les perd. Ell em respon que això no passa perquè les lliguen a terra. Segur que anem bé!
********
Com he fet darrerament: a l’agost no publicaré. Bones vacances!





divendres, 20 de juliol del 2018

MAI SABRÉ


Mai sabré com és el món. Sempre el capturo a trossets. Després, dins del meu cap, intento unir totes les parts per fer-ne el tot, com volent resoldre el trencaclosques de les petites mentides que he anat recollint. Però fins avui, encara mai me n’he sortit.



divendres, 13 de juliol del 2018

DESPENSAR ETHÍLIC

Després de dedicar-me una estona llarga a despensar,  arribo a saber que la influència de l’alcohol sobre la humanitat es deu, sense cap dubte, i de manera exclusiva, a la seva capacitat per estimular les nostres facultats místiques.



divendres, 6 de juliol del 2018

AUPA ER MUNDIA?

Any de Mundial. Bèlgica acaba de remuntar un 0-2 a favor del Japó. No és que jo estigui mirant la tele, ho sé pels veïns. Aquests veïns meus estimen la Roja, sí, aquesta que ha fracassat per culpa de que l’equip més espanyol de tots, el Madrid, ha fitxat al seu seleccionador, just abans de l’inici del mundial, amb premeditació i traïdoria. Quan Bèlgica ha marcat el seu segon gol, el de l’empat, han cridat com bojos, no sé que uneix els meus veïns amb Bèlgica, de fet, no els faig gaire europeistes amb tot això del jutge trampós, l’euro ordre defectuosa i el president exiliat. Però avui (2 de juliol de 2018) quan al temps de descompte Bèlgica ha desempatat pujant al marcador un 3-2 gràcies a un contraatac ràpid, de passades precises, han esclatat de joia. Pot ser més que anar a favor dels belgues estant contra els nipons, crec que abans el seu cotxe era un nissan. No puc evitar veure’ls des de la finestra estant. Quin bé de Déu de pantalla de televisor que tenen, ocupa tot el pany de la paret del menjador. Al meu humil entendre, tanta pantalla, només els pot comportar una pèrdua de temps profunda i una dràstica reducció del temps imaginatiu, meditatiu i expansiu. Aupa er mundia!