FINAL D’ETAPA

 

Anaïs Nin va escriure que la vida és un procés de transformació, un pas per una combinació d’estats, i que no ens podem equivocar escollint-ne un per romandre en ell, perquè fer-ho... és morir. Així doncs, avui deixo d’escriure en aquest bloc, el que abans em motivava a escriure cada divendres al vespre, ara representa una obligació, i senzillament, no em ve de gust. “Dia ventós, tancat amb el meu portàtil al terrat de casa. Pantalons amunt, samarreta d’esport vella de color blau. Les cuixes calentes d’escalfar la cadira, decideixo tancar el meu bloc sense seguidors” Deixant pas a l’oblit per sempre més, agrair-vos la vostra atenció. Seguiré sempre enyorant REGINALD PERRIN.

 

 

COSES DEL CAMPING

 

S’ha fet de nit. El cel és ple d’estels. Després de rentar-me les dents i fer un pipí, torno caminant cap a la parcel·la on estem allotjats. A mig camí trobo dues nenes mirant el cel. Una porta una lot encesa a la mà. Enfoca els estels i li diu a la seva amiga: mira! Estem il·luminant el món!

 

GUGGENHEIM BILBAO

Impressions després d’entrar a les escultures de Richard Serra al Guggenheim: entro desinteresat recorrent l’espiral imperfecte que em marquen les parets d’acer laminat, camino distret fins que perdo la noció del temps, pensava que seria més curt el trajecte, tot s’alenteix i s’allarga davant d’un destí desconegut encara que sabudament pròxim.

 

PREPAREU-VOS PER LA TARDOR

Com que aquest 2020 és l’any xinès del Covid 19, us vull fer saber que la medicina no és una ciència. La medicina només és una tècnica que aplica criteris científics, proba i error, i per tant, és per decepció de tots, inexacte. Comenceu el curs en pau!

REFLEXIONS DE LA SOGRA

Dinant un dia a casa, la meva sogra em va dir, veient-me amb la dèria d’anar pintant quadres, que una germana seva també havia tingut una època pintora i que el problema era que en feies amb tantes làmines pintades. No li faltava raó. Jo les meves pintures les poso dins d’una carpeta de dibuix, de moment caben. Per mi, el valor de pintar és l’abstracció que em genera, no el quadre que produeixo. Però l’altre dia, llegint un llibre, vaig trobar la solució al problema que m’havia plantejat la meva sogra. Resulta que l’estètica japonesa inspirada en la filosofia zen, determina que les obres d’art han de ser sempre guardades, i que només n’és permès deixar-ne una a la vista. L’obra exposada s’escull per diferents criteris: l’estat d’ànim, el dia que fa, si la sogra ens visitarà, l’estació de l’any, la data senyalada... Jo de moment, per no fer mal a la vista, les mantinc  totes guardades. ******* DESCANSARÉ D’AQUEST BLOC FINS AL SETEMBRE. BONES VACANCES!

CA LA IAIA ROSA

DEIXEM-HO PASSAR

Diuen que Buda va dir que la nostra existència és passatgera com els núvols de tardor. El problema que tenim és que només ens fixem en els núvols quan ens perjudiquen. Els humans ens hem cregut que teníem el poder de moure els núvols per dominar la pluja... però és mentida,  hi ha núvols tossuts que es queden immòbils a les muntanyes, enfilats a dalt de les carenes, sense fer-nos cas, sense deixar-se domesticar, que només baixaran quan baixin. Per tant, ens tocarà, altre cop, acceptar que tot allò que ocupa temps i espai, com els núvols, té també el seu pes. Ens tocarà aprendre a viure com el cel que contempla els núvols passar, sense ni tocar-los.  ******* Aclariment: el núvol del covid19 passarà, perquè aquest món mai ha estat fet de permanències.

QUÈ MÉS M'AMAGUES?

CONCEPTES CLARS

Semàfor vermell, em paro a la “pole position”. Comença a creuar el pas zebra un rodamon, ho fa a poc a poc perquè empeny un carretó ple a  vessar de ferralla i altres objectes no identificables. Just llavors un cotxe de la guàrdia urbana , amb les sirenes blaves enceses, m’avança per la dreta circulant pel carril bus. El rodamon es para en sec al veure el cotxe de la policia, automàticament es quadra i els saluda militarment. El cotxe passa, no sé si ni tan sols l’han vist. Tot seguit el rodamon, abans de seguir caminant, mira com s’allunya el cotxe, ara amb les sirenes borinant, fa el gest d’agafar-se els collons, després els tira a terra i després els trepitja. Té els conceptes clars. Agafa el carretó i torna a avançar... ja fa estona que té el semàfor de vianants en vermell.

BALLAR AMB DESCONEGUTS

Un dels principis bàsics del bon manar és que allò que ordenes o puguis fer complir. Escolto avui, vigília de Sant Joan, les notícies per la ràdio, diuen que la Generalitat de Catalunya prohibeix taxativament ballar amb desconeguts a la revetlla de Sant Joan. Al·lucino. Una desconeguda a qui acabo de conèixer ballant, ja no serà mai, des d’aquell precís moment, una desconeguda. Ja m’agradarà escoltar el dimecres pel matí el nombre de casos flagrants d’incompliment que els Mossos d’Esquadra hauran multat en l’exercici de les seves funcions. Després diuen que no entenen el descrèdit  de la societat amb els polítics. Algú els haurà de dir que així no, que són uns inútils. Potser aquesta ordre del govern català servirà per recuperar definitivament la sardana... és un ball que manté les distàncies reglamentades en la fase de “nova normalitat”. ******* Nota: Us informo que  no vaig escoltar ni dimecres, ni dijous, cap notícia de cap detenció per ballar amb desconeguts.

XINA NO ÉS L’EXEMPLE

Ara que vivim en crisi política permanent, hi ha qui m’ha fet comentaris elogiosos cap a l’eficàcia del sistema xinès. Xina no és una democràcia, i per tant als seus polítics no els cal donar compte de les seves decisions a la població. Els polítics xinesos es saben tot poderosos i poden fer plans econòmics a llarg termini, senzillament no necessiten obtenir rèdits ràpids per convèncer als ciutadans de que els tornin a votar. Pensar les coses a llarg termini, amb visió estratègica acaba sempre donant bons resultats. Però no m’agradaria viure en un cap dictadura, estic segur que es podria, en determinats temes on cal mirar a l’horitzó (educació, sanitat, economia,...) l’opció de, si hi ha una proposta que s'aprovi per una majoria significativa del congrés, aquesta quedi blindada a deu, quinze o vint anys.

ILLES MEDES

EL SENYOR NOTARI

Ara em sap greu no haver-ho publicat quan va passar, però és ben cert que va ser així: la setmana del 13 d’abril d’enguany vaig anar al notari per temes de la feina, aquell dia el senyor notari tenia ganes de parlar, va explicar als sota signants del document que vam signar que no entenia com quasi tot havia parat, que era irresponsable parar el país, que acceptant restriccions i mesures de prevenció, ell pensava que tot podria seguir funcionant... i tot seguit digué que no ens amoïnéssim, que per Sant Joan les coses ja serien normals, que ja estava establert iniciar l’inici del desconfinament 8 setmanes abans de Sant Joan, dues setmanes per fase, per poder obrir al turisme en aquesta data. Paraula del senyor notari! (segurament molt ben informat). I així va ser, i així serà. Traieu vosaltres mateixos les vostres pròpies conclusions.