REFLEXIONS DE LA SOGRA

Dinant un dia a casa, la meva sogra em va dir, veient-me amb la dèria d’anar pintant quadres, que una germana seva també havia tingut una època pintora i que el problema era que en feies amb tantes làmines pintades. No li faltava raó. Jo les meves pintures les poso dins d’una carpeta de dibuix, de moment caben. Per mi, el valor de pintar és l’abstracció que em genera, no el quadre que produeixo. Però l’altre dia, llegint un llibre, vaig trobar la solució al problema que m’havia plantejat la meva sogra. Resulta que l’estètica japonesa inspirada en la filosofia zen, determina que les obres d’art han de ser sempre guardades, i que només n’és permès deixar-ne una a la vista. L’obra exposada s’escull per diferents criteris: l’estat d’ànim, el dia que fa, si la sogra ens visitarà, l’estació de l’any, la data senyalada... Jo de moment, per no fer mal a la vista, les mantinc  totes guardades. ******* DESCANSARÉ D’AQUEST BLOC FINS AL SETEMBRE. BONES VACANCES!