 La meva àvia les collia quan passejava pels
prats d’alta muntanya. A casa seva n’hi havia hagut, penjades del marc de la porta d'entrada o
d’una finestra, a la xemeneia no, perquè mai n’hem tingut de xemeneia a casa. Ho posava a les entrades com a element protector, per evitar que poguéssin entrar mals esperits. Jo no ho havia fet
mai, però aquest estiu, passejant pels volts d’Eina, hi havia un prat coronat
per un dolmen i allà, esteses a banda i banda del caminet, n’hi havia per tot. Significatiu, no? Dolmen i carlines. En vaig collir una, i ara la tinc a l’entrada de casa, per a protegir-me de
les bruixes, contra la foscor i la maldat. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 19 d’octubre del 2018
CARLINES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada