Acabo de dinar a l'oficina de carmanyola, i tot i
que hi ha cafetera a la cuina de la feina, prefereixo sortir una estona a
caminar i de tornada decideixo entrar al bar. Demano un tallat. Me' l porten.
Me'l prenc des de la barra estant, de peu. A la segona xarrupada quan alço el
cap m'apareix just davant del nas. Com pot ser? , que no la veuen?. Pobra, trista, marcida, descomposada,
desfullada, raquítica, despullada, escarransida, flaca, desgraciada,... quan
temps fa que la tenen aquí damunt agonitzant?. Urgeix crear l'Associació
Internacional per
*********
Nota: (Ponsetia = planta de Nadal)
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 9 de març del 2018
PONSETIA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada