RODALIES

Convergeixen dues situacions: la primera és que al carrer de casa fan obres i ens han tancat l'accés a l'aparcament soterrat, i la segona és que l'actual director general de Protecció Civil, Joan Delort, anuncia restriccions generals de circulació  per culpa de les nevades que cauran sobre tota Catalunya. La meva decisió és irrenunciable: aniré amb tren a la feina. Fa anys que no agafo rodalies. Fa mal temps, plou fort i fa fred, camino sota el paraigües sota una pluja fina però persistent. A l'estació hi ha força circulació de gent atrafegada. Per anar a on vaig en tinc prou amb marcar un cop a la targeta T-10 que tinc a la cartera. Entro a dins del recinte exclusiu reservat als viatgers. Pregunto a un senyor que porta un peto taronja florescent i molt amablement m'indica les vies 9 i 10. M'assec a un banc de l'andana. Miro a la gent mentre ells miren el mòbil. Tren de dos pisos, no està brut però si envellit. M'assec. Una noia jove, prima i fina, s'asseu al meu costat. Porta catiusques negres de canya alta adornades amb unes vetes de cuir a l'estil de les botes de muntar a cavall, mitges negres, faldilla curta negra i damunt un anorac estil "michelin" d'aquests que ara estant tan de moda també negre. Deixa la motxilla i el porta carmanyoles on suposo deu portar el seu dinar al seient del davant. Endolla uns auriculars al seu mòbil i es posa a mirar una pel·lícula mentre, com qui no fa res, creua les cames posant una damunt de l'altre tibant la tela de la mitja. El "txucu-txucu" del tren. Miro per la finestra, el dia gris es barreja amb els camps enfarinats per la neu. Sembla un paisatge propi de l'Europa de l'est quan encara hi havia en peu el mur de Berlín. No puc evitar-ho: ho trobo tot trist, melancòlic, apagat... no ser si seré capaç de posar-me a treballar quan arribi a la feina.