LA PUTA IMMEDIATESSA

De la vida actual, plena de "twitter", plena d' instagram" ,plena de "mails" i de "whatsaspp" hi ha un fet que em desespera. Tot i que pràcticament ho tinc tot silenciat, al costat de cada icona, al llarg del dia, va apareixent un numeret que indica el nombre de novetats de cadascuna que he anat rebent. Sovint no en faig cap cas perquè altra feina tinc a fer..., però de tant en tant, m'agafa una passió desenfrenada i malaltissa que fa que el meu dit vagi recorrent cadascuna de les icones, obrint-les ràpidament per veure si hi ha quelcom important dins la vacuïtat que sol imperar. Un darrera l'altre es van obrint els diferents missatges i els llegeixo superficialment.  El problema rau  quan dins de tots ells n'hi ha algun que realment si mereix una resposta, perquè sol passar que, el moment de lectura superficial, no és precisament el moment oportú per donar la  resposta adequada que el interlocutor es mereix, i per tant no el contesto. És llavors quan, poc a poc, em va  entrant una angoixa dins meu aterridora, perquè conscient que el interlocutor  ja pot ser conscient de que jo ja hagi llegit el seu missatge, no té cap resposta meva. A vegades al cap d'uns quants dies trobo l'espai-temps per respondre, altres cops el silenci és l'única resposta que reben de mi. La culpa és de la puta immediatesa d'aquest món modern. Als afectats: mil disculpes!.... però seguiré anant lent.