divendres, 16 de març de 2018

RES NO ÉS CASUAL


Res no és casual. Divendres dia 9 de març de 2018 em regalen un  diari que abans solia llegir i ara em costa molt, però molt fer-ho. Divendres ni me'l miro. Dissabte a la tarda l'A. i jo estem lliures: decidim anar caminant des de Sants cap al centre de Barcelona, comprem dues camises per mi i mengem unes patates braves amb una cervesa. Després decidim tornar caminant. Ens va bé per posar-nos al dia. M'encanta veure-la contenta xerrant. Ara es posa a ploure, estem just davant d'un bar que fa cantonada, Gran via amb Muntaner; ella em diu que quan va a fer xerrades, no recordo a on, acostuma a entrar en aquest bar per fer un cafè i repassar el què ha de dir. El bar és absolutament "de mode". Em diu que li agrada perquè té un aire diferent, perquè hi està tranquil·la, no hi sol haver-hi gaire gent i també perquè dins hi llueix un immens llaç groc. Agafem el metro a Urgell fins a Hostafranchs. A casa ens canviem i deixem la roba mullada al bidet (per alguna cosa ha de servir, no?). Diumenge matí vaig de cos. prenc el diari del divendres i obro casualment la pàgina on hi rau un article d'en Sergi Pàmies titulat "L'honor d'una llengua". Comença dient: "Res no és casual. Dimecres. Josep Maria Espinàs fa 91 anys i a Quim Monzó li concedeixen l Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Al cafè Doré (Gran Via-Muntaner), la televisió està connectada al canal 24 Horas de TVE. Pocs clients, només un home tatuat i la seva filla. Tots dos miren la pantalla d'un mòbil i el pare la intenta convènçer perquè acabi de berenar. No insisteix gaire, com si no la veiés habitualment i s'estimés més  fer-li pessigolles que no pas inculcar-li algun principi d'urbanitat. Es fan una selfie i se'n van entre rialles. L'interiorisme de local..." i aquí comença el tros bo!... la resta de l'article el podeu seguir llegint vosaltres ... (si teniu problemes de vista com jo: CTRL + girar rodeta de l'SCROLL)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada