SOMNI DEL 21 AL 22 DE NOVEMBRE DE 2014

Trobo dins la butxaca de la meva jaqueta un paper plegat que no és meu. Estranyat el desplego. És una cita. L’escrit em diu hora i lloc on m’he de trobar amb un arquitecte conegut amb qui fa temps vaig treballar de forma bastant intempestiva (el nom de l’arquitecte és real i prefereixo no posar-lo... no fos cas que...). Allà hi trobaré un cotxe blau aparcat. La nota diu que quan arribi, obri la porta de davant, la de l’acompanyant, i m’hi assegui. El somni es trasl.lada a l’hora i el lloc indicat, on efectivament, hi ha un cotxe de luxe de color blau. Segueixo les instruccions i m’assec al costat del conductor. El conductor bloqueja les portes amb un clic. Hi ha una tercera persona al darrera però no tinc temps de girar-me per veure-la. El conductor m’empenta amb tot el seu cos contra mi, m’hi torno, però és evident que és més fort que jo i m’empeny pacientment amb tota la seva massa contra la porta, m’està aixafant cada cop més contra la paret de la porta, se m’està  clavant un mànec al costat de les costelles. De cop sento des de darrera una  punxada  fina més penetrant, la d’una agulla que duu verí. Giro el cap: és l’arquitecte. Massa tard, estic mort. Em desperto.