“D’IL BEL FAR NIENTE”

M’encanta l’eslògan que escolto d’un festival de jazz: “Si costa… és jazz!“. Però hi ha moments en que no et ve de gust que tot costi tant, i llavors desitjaria ser el mestre “d’il bel far niente” (de la bellesa de no fer res). I segur que la fita personal aconseguida seria tant i tant més gran, quan més exquisit fos aquest no fotre res. I és, en aquests moments, quan encara falta una mica per ser les vuit del matí, escopetejat com vaig fent mil coses, quan em trobo al meu fill M. assegut al sofà de casa, i li pregunto preocupat -Que et passa res?- i ell em contesta sobradament sobrat, quasi amb menyspreu, -Estic esperant que passi el temps perquè ja ho tinc tot fet-. I sento enveja de que sigui ell el Gran Mestre i jo l'alumne més desavantatjat.