BARRET DE PLUJA

M’agrada tenir les mans lliures. Hagués estat més fàcil si m’hagués tocat viure a principis del segle XX quan els homes passejaven per Barcelona amb el cap cobert. Quan el vaig adquirir, la bona botiguera insistia, en italià, una vegada i altre cop, que garantia una resistència de tres hores sota la  pluja assegurant-ne una total impermeabilitat.  Els últims cels de pluja esdevinguts l'han posat a prova. Passejo sense paraigua.  Coincideixo amb una amiga que, estranya, es demana pel meu cap. Li responc orgullós que és el meu nou barret de pluja. Torno a casa al cap d’una hora: moll per fora i sec per dins. Tot un èxit.