TABLEX

No tinc tablet. El meu pare, més gran que jo (és el que té ser pare de...) si que en té (i li diu tableX) i la majoria d’amics i coneguts també en tenen de tableT. Jo em se arcaic. Em costa acceptar les novetats tecnològiques, no perquè no les trobi útils, sinó per la seva  obstinació en persistir en la seva intromissió tossuda en la meva vida privada. Estic fart que ho vulguin saber tot de mi. Però conviure amb un jove anglès de Corvin m’està evidenciant que vaig contra el món. Jo que defensava que la tableX no tindria èxit perquè no aportava res nou i perquè era el fill bastard entre un portàtil i un mòvil,... i resulta que aquest nano no fot res sense la seva tableX. Fa les classes d’anglès usant la tableT, renta els plats mirant la televisió a la tableT, escolta música mentre fa la cuina a la tableT i juga a “marcianitos” a la tableT mentre caga. Només em queda un camí: o adaptar-me o insensibilitzar-me.