Dimecres dino en un restaurant de Barcelona. Dues taules més
endavant hi ha un polític d’un partit unionista que s’abreuja amb dos “p”. Vesteix
amb un vestit tipus “El Corte Inglés” de color blau marí, camisa rosa i
corbata fúcsia amb nus gruixut. L’acompanya una altra persona. Desconeguda
per mi. El restaurant és buit. Parlen prou fort per sentir-los. I jo, que
paro l’orella,.... parlen ara en català, ara en castellà, indistintament. Parlen
de Catalunya. Gasten un to airejat, un pèl sobrat, però em sembla notar un
cert deix de preocupació, de desubicació perplexa. Quan l’interlocutor es
pregunta què passarà, el polític aixeca la veu contundenment: “No va a passar
nada porque Europa no lo puede permitir. Europa no puede acceptar una
Catalunya independiente porque no puede sentar un precedente así”. Em fa
gràcia constatar la seva preocupació i que depositin les seves esperançes
també en Europa. Avui, quan torno de treballar, escolto per la ràdio les amenaces
de Soraya Sáenz de Santa María, la Cruella de Ville del "Gobierno de España", advertint al president de la Generalitat
que no obligui el dia 9 de novembre a prendre decisions a funcionaris i
polítics que “les genere INTRANQUILIDAD en su futuro”, amb una volguda
lentitud quan diu INTRANQUILIDAD que sona a amenaça desesperada, plena de nervis i covarda. Per això avui, per no tornar-me
a equivocar com quan vaig prendre’m les votacions d’Arenys de Munt com a
superficials, faig una crida a anar a votar aquest diumenge. Votar per
generar prou INTRAQUILIDAD a la Soraya i a Europa, sí aquesta és la única via
que els serveix per aprendre a què obliga una democràcia.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada