MÀGIA

Espero un amic. M’estic a plaça Catalunya. A la vorera del famós centre comercial. Em quedat aquí ja fa una estona però ell encara no ha arribat. Vagarejo. Em sorprèn veure una colla de 8 o 9 “manteros” d’origen africà precisament aquí, al centre de Barcelona. Però ben pensat, la meva reflexió és estúpida: on millor per tenir-hi un “El Corte Inglés” en petit. És migdia, i no passeja gaire gent. No em fixo amb què venen, em fixo amb les seves cares. Cares joves amb ulls amatents. Se’ls veu a punt de..., disposats a entrar en acció, ràpids a collir, ràpids en l’acció. Em giro quan sento el meu nom. Estic content de veure’l. Comencem a caminar quan m’adono que ja no hi són. Màgia. Han desaparegut.