GAYUMBOS

El mot “gayumbo” el vaig aprendre al servei militar. Dins de la immensa desgràcia, vaig tenir la relativa sort de fer la mili a l’escola militar de Candanchú. L’hivern a Candanchú era gèlid. Feia molt fred. Recordo fer guàrdies uns quants graus sota cero, recórrer la distància que separava el cos de guàrdia de la garita enfonsant les botes en un pam i mig de neu, i al retornar no veure rastre de les petjades dibuixades a  l’anada, per culpa del tou de neu que no parava de caure. Eren altres temps, quan nevava i feia fred de debò. En aquell ambient els gayumbos eren imprescindibles i en un món d’homes, l’estètica de la roba interior masculina no ens preocupava gens ni mica. I és que... si els calçotets impliquen una certa càrrega de bellesa interior per intentar atraure a les femelles, els gayumbos son essencialment funcionals i, en contacte directe amb la pell, cobreixen els òrgans genitals i la zona rectal, els sostenen, i els abriguen, funció aquesta darrera, que s’estén fins els turmells. La "Real Academia de la  Lengua Española" defineix els gayumboscom la “Prenda de ropa interior masculina, que cubre desde la cintura hasta parte de los muslos, cuyas perneras pueden ser de longitud variable”. No obstant, pels tigres de Candanchú (nom en que érem coneguts els soldats destinats precisament a Candanchú) els gayumbos eren sempre de “perneras largas”, fins els turmells, i era bo que els mitjons s’encalcessin per damunt d’ells, per tal de que el fred no pogués trobar ni la més petita escletxa per on penetrar. No puc deixar de tancar els ulls i recordar l’escalfor provocada pels gayumbos, però també recordo com s’arrapaven incòmodament als pèls de les  cames provocant tanta picor com mil puces,  recordo l’estat d’ebullició corpòria que senties quan al final de la jornada entraves en un habitatge amb calefacció, i també recordo com n’eren de complicades les operacions de micció, ja que obligaves a l’”aparatu”, en estat reduït per culpa del fred,  a superar el laberint de plecs i traus format primer pels calçotets normals (tipus slips, boxers o tanga) que portaves per no embrutar els gayumbos, per després travessar l’obertura frontal dels propis gayumbos i, finalment,  treure el cap per la bragueta dels pantalons per acabar canviant l’aigua de les olives. Aquestes extremes  dificultats per pixar no eren banals, ja que entre l’estat reduït de l’”aparatu” ( repeteixo: per motius exclusivament atribuïbles al fred) i la capa de teles a travessar, feia pràcticament impossible sacsejar la canalització adequadament per evitar que l’última gota acabés caient en els propis gayumbos, creant així una taca d’òxid permanent en un punt de la part frontal del gayumbo. Puc afirmar, sense vergonya, que des de llavors els gayumbos han format part de la meva vida, no habitualment però si de forma puntual. Aquest cap d’any, a Solsona, he passat fred. Fred fins el punt d’haver de treure els meus gayumbos de l’armari, expulsar-ne la pols i posar-me’ls. Un autèntic “revival”!!!