SOMNI DEL 18 AL 19 DE GENER DE 2014

Ens han convidat en un sopar de gala a Vilafranca del Penedès. La meva dona va molt elegant. Altres convidats ja han arribat, però molt pocs. Els que ja hi són, tenen una edat avançada que jo no esperava. Hi ha gent important com el senyor notari. Les dones van molt ben posades, guapes però massa velles. Però el temps va passant i els convidats no acaben d’arribar, i per tant el sopar no pot començar. Se’m fa llarg esperar. La gent passeja per sales molt rococó. Seguim esperant l’arribada de convidats que no arriben. Em sorprèn veure a tothom tant tranquil. Fa hores que esperem i jo estic histèric. Fart, marxo. Marxo amb uns amics a fer una copa en un bar. Al bar desentono: vaig vestit massa elegant. L’ambient està molt animat i la cambrera, que va molt lleugera de roba, està molt bona. Una copa porta a l’altre i cada cop estem més contents. La cambrera s’apropa a la nostra taula i es posa a parlar. M’esvero quan em pregunta el meu nom, i quan vaig a contestar-li em trobo penjat d’una cornisa dalt de la Torre de Collserola. Sóc la poma de Newton a punt de caure de l’arbre. Porto al canell un rellotge molt modern que m’he comprat, dedueixo que si passo el rellotge per un sensor que hi ha al lateral d’un pilar estructural de la torre se m’ajustarà la velocitat de cada segon,...ho he d’intentar per aconseguir reduir el pas del temps per mantenir-me viu, però estic caient.... em desperto, son un quart de sis. Transcric en un paper el somni i torno al llit.