OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

Parlo des de la veu de la pròpia experiència: si hi ha un sector que hagi assolit l’excel·lència més absoluta en el tema de l’obsolscència programada és, sense cap mena de dubte, el dels calefactors de bany. Des de fa molts anys, cada any, quan arriba el primer fred de la tardor, el calefactor comprat l’any anterior, després d’haver funcionat fins els últims dies d’hivern i del seu merescut descans estival, miraculosament, de cop, deixa de funcionar en els primers usos que en faig, fet que m’obliga irremediablement a comprar-ne un de nou. Aconseguir que sigui quina sigui la marca i la potència del calefactor, any darrera any, deixi de funcionar, només mereix una forta ovació, dedicada a tot cor, a l’elevat grau de perfecció tecnològica. Aquest any no ha estat una excepció i lògicament he hagut de comprar un nou calefactor per poder escalfar el bany. Inicialment l’aparell que vaig escollir va ser objecte de certes crítiques familiars, no obstant, ningú ha volgut renunciar al seu ús, i passats els primers dies, les queixes s’ha apaivagat. Només em falta comprovar si el meu calefactor industrial gaudeix d’una tecnologia inferior als altres calefactors que fins ara han desfilat per casa, i aconseguir així, que sobrevisqui fins l’any que bé, desafiant, en tota regla, la fotuda obsolescència programada. En cas afirmatiu ja us informaré!