ELEMENTS

Estic assegut al llit. La paret que em queda al front conté una llibreria. Me la miro. M’agraden els llibres distribuïts damunt dels prestatges. Em fascina com l’entropia els ha desordenat i que poc en queda d’aquell criteri lògic en que originàriament foren col·locats. Entra el meu fill M. a l’habitació i, mecànicament, s’asseu al meu costat. Tots dos mirem la paret. De cop em pregunta: “com és que tenim tants elements per estendre la roba?”. Primer, davant de les paraules “elements per  estendre la roba” no reacciono. Després m’adono que té raó. Entremig de la llibreria hi ha un radiador i penjat del radiador hi ha un estenedor. Els hiverns a la ciutat són humits, i la roba costa d’eixugar.  La necessitat sempre obliga. Faig un repàs: estenem roba al terrat quan fa bon temps, estenem roba a l’estenedor del celobert, tenim un estenedor nginyós que vàrem comprar a La Bretanya  per estendre la roba dins de la banyera i que mai hem sabut veure’l a cap altre lloc, tenim l’assecadora per casos d’emergència però no ens agrada perquè maltracta la roba, i tenim l’estenedor per penjar damunt del radiador culpable directe del comentari del meu fill. Se m’escapa un somriure. Em pregunta perquè ric. Ric perquè tot i els elements, els de casa, sovint ens queixem perquè la roba que ens volem posar encara no està eixuta.