ESPERIT CREATIU

La creativitat, igual que la bellesa, està en els ulls del qui mira, i sense cap dubte, caldria agrair eternament, els milions de persones que abans, ara i sempre, han tingut les ganes, l’habilitat i la apacitat de mirar amb nous enfocaments tot allò que els envolta. Així doncs vagi per endavant un cant a tots els qui donen la volta a les coses, per intentar fer d’allò conegut un estrany, i d’allò estrany el conegut. I és que en tota obra genial, sempre podem reconèixer els nostres propis pensaments rebutjats, i sovint titllem a qui se li acut una idea nova de boig... (però només fins que la idea té èxit!). I aquest és, precisament, el fet diferencial de l’esperit creatiu, la voluntat de vèncer la por del què diran i sentir la motivació per assumir el risc de transformar la idea en fet, acceptant el risc d’equivocar-se. Einstein digué que “La única persona que mai s’equivoca és la que no fa mai res nou”. La variable oculta d’aquesta transformació és la dedicació. Sentir el vertigen de no saber si allò funcionarà i decidir arriscar-se. Perquè l’acte  serà  creatiu si és original i encertat, si un cop posada en pràctica la idea funciona. I no cal que sigui un acte escrit en Majúscula, qualsevol canvi apropiat i útil serveix.  I algú podrà pensar quin rotllo que em fot aquest, aquest divendres; però és que quan aquest any els Reis van portar  a casa el regal que surt a la fotografia il.lustrant aquest article, vaig pensar, que era una idea estúpidament bona per aconseguir que els meus fills dediquin un mínim de tres minuts a l’higiene bucal i dono fe de que funciona. Per tant honor i glòria al creatiu que ho va parir!