BICICLETES

Llegeixo al diari El País un article de Juan Gómez titulat “Alemania cambia el coche por la bici” on afirma que hi ha 73 mil.lions de bicicletes censades per una població de 80,5 mil.lions d’habitants. No em sorprèn. Aquestes vacances vaig verificar sobre el terreny la quantitat de bicicletes que hi havia a Alemanya, no tant sols a ciutats mitjanes com Ravensburg sino també a München. Primer em vaig fer el pensament de que l’enorme presència de bicicletes s’havia de llegir en clau d’aprofitar el bon temps de l’estiu, i que al hivern, el seu ús, havia de ser minoritari, però el meu interlocutor em desmenteix i em diu que l’ús de la bicicleta al hivern es manté. Si descarto la justificació climàtica, només em queda abraçar l’argument que exposa l’articulista que atribueix l’ús de la bici a la gran consciència ecològica dels alemanys... però no me la crec.  Segurament hi ha molts factors: un país pla, poca densitat de població... però hi ha dos fets que em permeten afirmar que  penso que l’educació ha de ser un factor clau amb tot això. El primer  passa tot passejant per München, en un moment donat, el meu interlocutor em fot una bronca de collons perquè estic caminant per la zona de la vorera destinada a carril bici, la bronca la trobo exagerada,...però li surt de l’ànima,...mentre que jo penso que no n’hi ha per tant que prefereixo anar passejant fent pinya xerrant, i que la possible bicicleta que pugui venir, ja em pitarà o s’apartarà, per ell és una infracció negligent del tot inadmissible contra el sistema de convivència reglada. L’altre   fet rellevant és observar que davant de l’alberg de München on vam dormir, hi havia una bona bicicleta aparcada sense lligar, al cap de 24 hores, la bicicleta seguia al mateix lloc. En educació ens porten molta avantatge.