ALI BABÀ

Fa uns dies, pel matí quan vaig arribar a l’oficina, una mica més tard que altres companys, que ja hi eren, em van fer adonar que al costat de la porta hi havia una pintada. Tots vàrem afirmar que aquella imatge, el dia d'abans, no hi era. Algú va fer en veu alta el comentari de que bé podia ser un senyal per informar-se entre malfactors. Immediatament, el cap em va fer una associació d’idees automàtica i vaig recordar el conte d’Ali Babà, el tros en que un dels lladres escoltava una conversa on es parlava de l’or, i així descobria quina era la casa de l’Ali Babà, casa que marcà amb un senyal. He estat temptat d’imitar l’esclava Morgiana i començar a pintar les portes de les altres naus, per poder així despistar els possibles lladres, però finalment, a plena llum del dia, no ho he considerat prudent. Així que amb una espàtula i un dissolvent he arrencat la silicona blanca que constituïa el cos del dibuix. Per molt que avanci la tecnologia hi ha principis humans  arcaics que prevalen al llarg dels segles en el sí de la nostra psique. Amén.