PHONOPATIA (2a PART)

Però la vida té sincronicitats genials i el mateix dia que llegia l'article mencionat en l'entrada anterior (PHONOPATIA- 1a PART-), el meu pare, quan el vaig anar a veure a casa seva, em va dir... té, llegeix, i em va donar un paper imprès  d'un email que li ha enviat un amic. No podia ser més ocurrent, deia així: Anoche mi madre y yo estábamos sentados en la sala hablando de cosas de la vida... entre otras... estábamos hablando del tema de vivir/morir. Le dije: “Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR”. !!!Entonces, mi madre se levantó con cara de admiración... Y me desenchufó: el televisor, el DVD, el cable de intenet, la wifi, el PC, el MP3, la PLAY-3, la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quito el móvil, la IPOD, el BLACKBERRY Y ME TIRÓ TODAS LAS coca-COLAS Y LAS CERVEZAS!!! !! LA MADRE QUE LA PARIÓ!! !! CASI ME MUERO!!! Nota: D'aquí pocs anys, i veure'm si el futur em dóna la raó, es parlarà ja obertament d'una nova malaltia addictiva: la PHONOPATIA... i com a exemples us posaré el que ja està passant: quan quedes amb els amics i alguns d'ells ja estan més pendents del seu mòvil  que del què estem parlant, o quan  vas a veure els avis, i els nets es passen l'estona enganxats a la tablet i als mòvils, (cosa que em treu de polleguera, i acaba amb un prou, prohibint als meus fills seguir jugant). "Tiempo al tiempo",...i no vull ser "pájaru de mal agüeru!"