PHONOPATIA (1a PART)

Llegia a la Contra de “LaVanguardia” una entrevista a un tal Estanislao Bachrach doctor en Biologia Molecular on ens alertava del perill de la multitasca. Bachrach deia: “si estàs treballant i reps un missatge i el mires, desconnectes del que estàs fent i connectes amb el mòbil. Connectar i desconnectar constantment esgota i  fa que el cervell que està atenent a moltes coses s’estressi, segregant adrenalina i cortisol, i fent que tot el que passa al teu voltant tingui la mateixa importància, perdent així, el sentit de les prioritats de les coses”. És evident que el pip que fa l’entrada d’un WhatsApp o d’un mail ens és irremediablement irresistible: “el pip activa l’àrea del cervell de la recompensa, és la promesa de la felicitat, del plaer: aquest pip pot ser una bona notícia”. Aquest és, exactament, el mateix mecanisme que actua en la LUDOPATIA,...la promesa que el pròxim cop em tocarà, la promesa de que aquest cop sí! És per això que tinc declaradala guerra a la immediatesa que ens exigeix el món actual, és per això que tinc l’entrada de mails i WhatsApps al mòbil amb el pip silenciat, i és per això que me'ls miro, no quan piten, sinò quan em dóna la gana. És per això que sempre responc tard.  És per això que si algú vol quedar amb mi,....serà molt millor que em truqui.