BONA PRÀCTICA 1: M’AFAITO DAMUNT DOS TRONCS

El meu cos em comença a passar factura. Allò tan tòpic de quan no és el genoll és l’estómac,...i que si naps o que si cols. Primer no en vaig fer cas,...esperant que tot fossin símptomes passatgers, però arriba un dia en que t’adones de que tots aquests mals han vingut per no marxar. Llavors penses que has de perdre pes, per allò d’alleugerir l’esforç que fan les articulacions i t’obligues a menjar més sa, fins al punt, que cada cop més, prefereixes més les verdures i les amanides que la pasta i les proteïnes,... però el teu pes no descendeix, senzillament roman, i el genoll segueix queixant-se. I el teu estómac tampoc sembla estar més content. A partir d’aquest moment assumeixes l’envelliment evident del teu organisme i defugint d’anar al metge, convençut de que aquest mal tampoc s’ho val, comences a escoltar aquelles collonades de remeis casolans als quals mai n’havies fet cas  i en canvi, sempre, havien estat objecte de les teves burles. Com que ja fa anys que passo dels quaranta el meu reguitzell de bones pràctiques casolanes comença a ser abundant i he decidit, unilateralment, fer-ne cinc cèntims en aquest bloc, per allò de que potser, a algú, li pot anar bé,...ja que els meus amics, també ja passen dels quaranta. Per tant a continuació us ofereixo la BONA PRÀCTICA Nº1: Durant molt anys, quan era jove, al matí, quan m’afaitava, escoltava en Federico Jiménez Losantos a la COPE. Era una manera eficaç de despertar-me actiu. Ara, tanta mala llet matinal no podria pair-la i segurament seria una mala pràctica fulminant per a la meva salut. Per tant he hagut de buscar una alternativa més saludable: m’afaito dret damunt dos troncs. Allò idealseria viure en una caseta de pescadors al peu d’una platja assolellada, despertar-se tranquil·lament i fer un passeig descalç per la sorra abans d’anar a treballar, per activar la meva circulació vital amb un fantàstic massatge als peus. Com que no visc en una caseta de pescadors, el massatge revitalitzant l’aconsegueixo mentre m’afaito dret damunt l’escorça rugosa de dos troncs d’alzina paral·lels. Us ho recomano fermament. No ser si realment serveix per a res, però us asseguro que el plaer que sento és immens, quan un cop afaitat baixo de damunt dels troncs, per recolzar, les  plantes adolorides dels meus peus, sobre la fresca rajola del terratzo.