SOMNI DE LA NIT DEL 3 AL 4 DE MAIG DE 2012

Aquesta nit he somiat que em convidava a casa seva el propietari d’una empresa de jardineria que conec (no en diré el nom, però en el somni ell hi és perfectament identificat). Viu en una casa (no identifico el poble) que dona a carrer tan pel davant com pel darrera. Aparentment la façana de la casa de color gris, sembla construïda als anys 30. Res especial. Em veig al carrer trucant el timbre i ell m’obre la porta. Em saluda amigablement amb la superioritat que el caracteritza respecte als altres mortals.  Només obrir la porta el impacte és gran. Veig una gran sala on dominen els colors clars, hi ha un gran sofà en forma de U, al terra hi ha  una estora fosca,... em fa passar i em pregunta si vull veure primer la casa,... li dic que sí,...llavors fa acte de presència la seva dona. La seva dona és rossa tenyida i més alta que jo perquè porta unes sabates amb  talons d’agulla que fan tremolar. És la típica amiga de les amigues del gimnàs. Me la presenta. Molt coqueta. Quan es gira d’esquena per marxar la repasso de dalt a baix amb ulls de mascle. Després, ell, m’ensenya la cuina. És impressionant. Immensa i immaculada. Amb els elements ubicats al mig de la sala. Després pugem al segon pis. En una sala hi té aparcats dos avionetes, posades de forma  capiculada perquè hi puguin cabre, les ales estan plegades. Penso que es ben capritxós tenir dues avionetes aparcades a casa,...però ja m’encaixa amb el personatge. La sala del costat conté un gran cotxe esportiu,...però qui me l’ensenya no és el propietari sino un empleat seu, qui veient la meva cara de meravellat em diu que si vull, puc entrar-hi. Entro. La tapisseria és de cuir marró clar. El volant està a la dreta, com els cotxes britànics. Tot és luxe. El morro és molt llarg. Li pregunto, ignorant de mi, sí és un "mercedes" i em diu que no, que és més que un "mercedes". Quan baixo del cotxe, l’empleat em diu que els negocis del propietari no van bé, i que tot això s’està acabant. Me’l miro incrèdul. Pujo al terrat de la casa on hi trobo el propietari i la seva dona. Estan mirant un test on hi ha un enciam i un cactus. El test està posat damunt del mur que fa separació amb el terrat veí. A la terrassa veïna hi ha el meu cosí Pere, amb qui estan parlant, i qui resulta ser el seu jardiner (en Pere a la vida diürna és pastisser). La dona coqueta li critica que l’enciam està arrencat de la terra i que això no pot ser. La dona l’amenaça amb un somriure a la cara i li diu  que sí no cuida bé les plantes hauran de canviar de jardiner. El meu cosí fa un forat amb les mans, posa l’enciam dret, i els hi diu que ja està arreglat. Ara em trobo baixant unes escales cap al carrer del darrera. M’acompanya altre cop l’empleat. Els propietaris no hi son. Arribem al final i resulta ser un restaurant obert al públic. Un restaurant rústic amb les estovalles a quadres blaves i blanques on fan carn a la brasa. Hi ha molta gent. Hi ha molt soroll. L’empleat em torna a dir que els negocis dels amos van malament,.... sento que hi ha algú que parla, és la meva filla que em diu que li fa mal el braç. Em desperta. M’aixeco. Li vull posar colònia, però només trobo aigua oxigenada a l’armari del lavabo. Li poso aigua oxigenada al braç i l’acompanyo al seu llit. Li faig companyia perquè s’adormi tranquil·la mentre transcric el somni. Son les 5 hores i 7 minuts.