PRINCIPI DE HANLON

Maig de 2012: seguim en CRISI! Hi ha qui atribueix la crisi a uns éssers malignes i perversos que han confabulat tots els fils del món mundial per crear una trama tal que perjudiqui a tothom menys a ells. És probable però poc possible. Després de llegir molt sobre el tema i meditar encara una mica més, m’inclino més a pensar que la crisi no fa més que reafirmar el  Principi de Hanlon: “Mai atribueixis a la maldat allò que pot ser explicat per l’estupidesa humana”. Si senyors, estic convençut que la crisi s’explica per l’estupidesa humana. Carlos Cipolla (quin gran cognom!) té un assaig (quin gran assaig!)  on enumera, una a una, les lleis de l’estupidesa humana (entre d’altres): 1)    l’estupidesa ve donada genèticament per la naturalesa 2)    tot grup social té una proporció X d’individus estúpids 3)    els estúpids fan molt de mal, perquè no actuen de forma racional, i per tant les seves actuacions esdevenen impredictibles  pels altres, cosa que fa que no es puguin anticipar al mal provocat 4)    l’estúpid encara és més perillós perquè no sap que és estúpid   La primera i segona llei ens asseguren que, entre aquells qui manen i prenen decisions, existeix, amb tota certesa, la proporció X d’individus estúpids assignada per designis genètics de la  mare naturalesa, amb la gravetat de que aquest percentatge X té el poder de prendre decisions, decisions estúpides que afecten a tothom. Els anys viscuts en crisi han evidenciat que sigui quin sigui el color polític que ens governa, tots ells estan perfectament incapacitats per fer-nos sortir de la crisi. Per tant si mani qui mani no ens en sortim, la única explicació és perquè deuen manar sempre el percentatge X d’estúpids fotuts en política. Si això és cert, i penso que és cert,...arribo a la conclusió, per la tercera llei de Cipolla, que llavors tenim mala peça al teler, ja que si bé la intel·ligència es pot arribar a comprendre, l’estupidesa és sempre enigmàtica per incerta. Llavors què podem fer contra la mateixa?, no podem fer res! RES!. No podem actuar fins que no en rebem les conseqüències,  però llavors el mal ja estarà fet, i per tant, ja serà massa tard. Efectivament, estem condemnats, eternament, (crec que això ja ho van dir els clàssics) a l’etern retorn del mateix. Tant de bo poguéssim atribuir la crisi a la maldat, perquè llavors, de ben segur, el malvat culpable ja estaria penjat a l’alta forca!...o pot ser no, perquè pot ser, senzillament som nosaltres els estúpids! (quarta llei de Cipolla).