PELAR LA CEBA EM FA PLORAR

Una empresa és una ceba feta de capes de  relació entre les persones que hi treballen. La situació actual de crisi ha fet que moltes empreses hagin reduït els seus ingressos per ventes de forma cada cop més significativa. Les solucions a l’abast no son gaires: augmentar les vendes i reduir els costos. Intentar diversificar i diferenciar  la teva producció per intentar augmentar els clients és admirable, però els objectius son a llarg plaç, i per tant, un cop abocats a la crisi, el seu tempo no ens soluciona els problemes de l’avui. Reduir els costos depèn de la capacitat de negociació de cada empresa amb els seus proveïdors i de la millora dels processos productius, però tard o d’hora, acabarà afectant en el personal, perquè el cost del personal és per a qualsevol empresa un dels capítol més pesats, en termes percentuals, en relació al seu cost total. La manera clàssica d’escometre aquestes reduccions és acomiadant aquelles persones per les que ja no hi ha prou volum de treball. Una altra més solidària en tot l’equip de treball és aplicar una reducció de la jornada de treball amb la conseqüent reducció proporcional del sou. Totes dues generen problemes personals a la feina. Cadascú té la seva visió de les relacions en el treball i les seves necessitats personals i per tant defensa l’opció que més li convé monetària o sentimentalment. L’allargament de la crisi fa que vagin caient una darrera l’altre les capes més externes de la ceba fins arribar al seu cor. Això mina les relacions dins l’empresa i repercuteix, com no pot ser d’altre forma, en el seu funcionament. No em sento impotent ni culpable, no em sento content ni em vull justificar, només constato que  pelar la ceba em fa plorar.