SIGNES DEL TEMPS
La veritat és que la realitat no deixa mai de
sorprendre’m. La situació és ben estúpida però ben real. Hem anat a celebrar Sant Esteve a casa els avis.
Damunt la taula del despatx hi ha un telèfon vell de sobretaula de color
vermell, un d’aquells telèfons on els números estan inserits de forma radial dins un cercle central. Cada número resideix sota d’un orifici rodo, i el
conjunt roda, quan arrossegues amb el dit el número en el sentit de les agulles
del rellotge fins a trobar el topall platejat. El meu fill M. de deu anys es mirava el telèfon
encuriosit (segur que altres vegades ja l'havia vist, però no havia despertat la seva curiositat). De cop m’ha preguntat amb tota naturalitat: papa... com funciona
aquest telèfon?. Li era absolutament estrany. Li he ensenyat com girant cada un
dels números desitjats fins el topall sonava el telèfon on trucàvem, per
exemple el mòbil de la seva mare. Feia cara d’haver fet un gran descobriment.
Però la veritable descoberta és meva,... els signes del temps m’envelleixen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada