VACANCES AL CAMPING,...ON

…hi ha dones:

Vinc de tornada del wc. Dues nois jovenetes (jo els hi en faig quinze) caminen davant meu. Les dues vesteixen amb bikini. La que està a la meva esquerra porta la calceta blanca, ratllada, en horitzontal, de blau marí, i el top (no m’agrada dir-li sostenidor) és tot blanc. Llueix una melena llarga, fins a mitja esquena, llisa i rossa. La  de la meva dreta porta calceta i top d’un sol color: verd oliva. Els seus cabells, de mitja melena, són bruns i ondulats. Cadascuna porta a la seva mà un telèfon mòbil, no veig la marca, però són d’última generació (tipus iPod o BlackBerry),… com que les dones tenen la capacitat de fer dues coses al mateix temps, sempre i quan, una d’elles sigui xerrar, xerren.Xerren i miren i toquen les respectives pantalles tàctils del seus cel.lulars.  No puc evitar escoltar – ni vull - el que la verd oliva li diu a la blanca ratllada amb tota seriositat:“la meva cosina té vint anys i no té cel.lulitis!”

… i també hi ha homes:

  

L’alineació de dutxes, en sèrie, separades per envans, dotades de plat de dutxa, telèfon, dos penjadors i tamboret, tancades frontalment per una porta tipus “oeste” d’una sola ala amb balda, és inacabable. Militarment em passejo pel davant passant revista. Totes estan buides. N’escolleixo una per gust. Entro i tanco la balda. Nu,  gaudeixo de l’aigua calenta que surt de la dutxa: un paradís després d’un dia de sol al mar. No passen vuit segons que una melodia m’assegura que no estic sol: “que difícil es hacer el amor en un simca mil”. La dutxa veïna també està ocupada. Penso: adéu paradís!.  No puc deixar d’escoltar la cançoneta: “que difícil es hacer el amor en un simca mil” – i aquest cop sí que vull no escoltar!, però no puc - …el veí en qüestió torna a repetir : “que difícil es hacer el amor en un simca mil”…només sap aquest tros, no en sap més, ser que l’estrofa pertany a la tornada, i la repeteix una i altra vegada, ara més pausadament,…ara amb més energia, ara amb veu greu, …no, no canta bé, no en sap però és feliç, ell sí que està al paradís. M'ensabono, m’esbaldeixo, m’eixugo, em vesteixo. Quan marxo, em sembla, pels crits que fa, que ja és dins del simca mil!