MAL CONSELLER

Un amic ha decidit fer un canvi important a la seva vida. Tenia un lloc de treball estable, còmode i es sentia ben pagat,…però s’avorria,…no es sentia útil dins d’aquella organització. Parlant-ne alguna vegada jo li havia criticat la seva manca d’implicació a l’empresa. Ell utilitzava el mateix argument però a l’inrevés: la poca consideració de l’empresa cap a les aportacions dels seus treballadors. Ell necessitava sentir-se valuós i que es reconegués la seva capacitat de contribuir en el projecte. Ell necessitava satisfer aquesta necessitat bàsica: el ser útil pels altres. Així ja portava uns quants anys. No hi estava a gust però ho tenia tot tan fàcil (a nivell laboral) que li feia mandra prendre cap decisió al respecte. Però quan un no està bé, el més important, és moure’s, fer alguna cosa, fer un pas endavant. I això és el què ha fet: marxa cap a Àustria a treballar. N’estic molt content, molt! Ser que per ell és un salt endavant que li anirà molt bé, però en canvi, quan m’ho va dir, jo li vaig aconsellar que es cobrís la retirada demanant una excedència a la feina actual. Recordo que ell em va respondre al meu suggeriment amb el següent smss “ Sempre cap endavant, mai cap endarrera”. Em va colpejar. Si hagués estat jo, hauria protegit la meva retirada,...però en canvi ell ho tenia molt clar. Tinc clar que vaig errar el consell. Quan fem un moviment per sortir d’on som, per senzill que sigui, per equivocat o encertat que sigui, el pas porta un missatge de gran impacte per a un mateix: el missatge del jo puc!. En general, hem estat educats per viure en la seguretat i la certesa; sempre juguem a no perdre, mai juguem a guanyar. Defensem el què som enlloc d’arriscar a voler ser. Però aquesta és una actitud incorrecta. Per això davant d’un pas endavant, un no hi pot posar cap paret.  Per això em vaig equivocar. Perquè quan un hi posa el cor aconsegueix allò que vol, i perquè quan això passa, la nostra  força, la nostra il.lusió, creix, i construeix una nova seguretat lluny del passat ; fa que ens estirem davant del repte, buscant noves possibilitats, i quan fem aquest estirament el fem per sempre, tot el viscut (aquest petit camí d’Ítaca) fa que mai tornem a tenir la dimensió original que havíem tingut abans. Quedar atrapat en la por és no permetre’ns la possibilitat de créixer i evolucionar. Enhorabona: l’ocasió que has buscat és el teu futur! Per tu un smss: “Sempre endavant, mai endarrera!”