SOMNI DE LA NIT DEL 15 AL 16 D'AGOST

Els meus pares han vingut a casa meva de visita. Apareixen en el somni tal com son ara. El pare setanta-vuit anys, cabells blancs, fort i atent. La mare a punt de fer-ne vuitanta-ú, cansada, amb poca força a les cames, un cop absent i un cop dolça.  Han passat uns dies a casa i arriba el moment de marxar. Ja fa uns quants anys que no viuen a Barcelona com jo,...varen decidir anar a viure a Àlava perquè un metge els hi va comentar que el clima d’allà els hi aniria molt millor.Però el pare no es troba bé. No ha dormit bé i es sent marejat. La mare vol marxar per totes, perquè diu que no vol molestar més. Llavors decideixo que ja la portaré jo cap a Àlava. Per tant la meva mare i jo baixem al port, amb dues bosses de mà amb la roba i algunes viandes d’aquí que allà no troba. Portem roba d’abrigar perquè el viatge és llarg i humit. L’olla gegant dels meus pares està ben amarrada. Carrego les maletes dins l’olla i la meva mare puja. Llavors ens adonem que no hem agafar els rems, ni menjar pel viatge,i la meva mare pensa que seria prudent agafar més roba. Em passo una bona estona fent viatges del port a casa i de casa al port, traginant tot el què la mare pensa que ens hem deixat,...el meu pare, des del balcó, indisposat, em va llucant. Penso que m’he d’espavilar que ja fa estona que he deixat la mare dins de l’olla, i que estarà morta de fred. Jo començo a estar cansat de tant anar i venir carregat, i penso que entre el cansament que porto i la mala nit que he passat, no ser sí seré capaç de remar fins a Àlava,...penso que com pot ser que els meus pares encara facin servir, a la seva edat, l’olla per viatjar. Ara ja ho tenim tot, i com sempre que viatjo no he fet cap esforç en preparar-me prèviament la ruta que he de seguir. De fet ni tan sols ser on collons està ,...així que torno cap a la terminal del port, on he vist que hi ha penjat un plànol de la península Ibèrica. Busco el meu destí,...i el trobo sota de València,...decideixo que el millor és anar resseguint tota la costa, sense allunyar-me gaire perquè em fa molt de respecte la mar. De fet tinc por i no ho veig clar,...tampoc veig clar la ubicació d’Àlava que em dóna aquell plànol. Em resisteixo a fer el viatge i penso que la meva mare segueix a dins de l’olla. En aquest moment,...em desperto, tinc la mà adolorida, entumida, d’haver-hi dormit al damunt tallant la circulació de la sang,...estic suat i em sento desvetllat. M’ha costat tornar-me a dormir.