ELLA ES DIU COM ES DIU PERQUÈ LA SEVA ÀVIA I LA SEVA PADRINA SE'N DEIEN

Li pregunto a ella quina família era més benestant: la de la seva mare o la del seu pare. Em contesta que tots dos es van casar aportant un bloc de pisos de la seva propietat. Ella m’explica que el seu pare (Pere) i la seva germana (la tia Roseta) es van quedar sense pares amb onze i dotze anys. I van haver-se d’espavilar tot sols, tot i que tenien un bloc de pisos en propietat que els hi deparava les seves respectives rendes. Per aquest fet tots dos germans van viure sempre molt units, cosa que va fer que quan en Pere es va casar amb la Teresa (Pere i Teresa foren els pares d’ella), les relacions fossin sempre difícils, perquè sempre la tia Roseta volgué intervenir en les decisió que afectaven a la família del seu germà. Teresa Per part de la mare de la Dolors, m’explica que  eren 13 germans. Onze filles foren resultat d’un primer matrimoni del seu avi, de nom Josep. Quan la seva dona morí en Josep es casà amb segones núpcies amb la Dolors. Fruit d’aquest segon casori va néixer una altra dona la Teresa (mare d’ella) i per últim un vailet. El primer i únic. Com agraïment, en Josep batejà el noi amb el nom d’ Adeugràcies (tal com peta!). Per desgràcia l’Adeugràcies morí als 5 anys. La Dolors (la segona dona de l’avi) era més jove que les seves filles grans. Em defineix a l’àvia Dolors com una dona molt presumida, que tenia una llarga melena blanca i que vestia amb un mocador fi negre al cap.  Sempre demanava a la Dolors sí la ratlla del plec del mocador li havia quedat ben recte. Una dona elegant. Elegant i dolça amb ella (qui m’explica aquesta història), perquè   quan la seva mare, la Teresa, li deia que no podia anar a jugar si abans no pelava  les patates, l’àvia Dolors, li deia que marxés a jugar, que ella ja li  explicaria a la seva mare, la Teresa, i que l’àvia Dolors ja li pelaria les patates. La Dolors àvia, tot i ser la segona esposa d’en Josep, i més jove que les filles grans, fou sempre molt estimada per tota la família,…molt estimada i respectada. El motiu d’aquesta estimació no és gratuïta, al contrari es deu a un fet molt concret: quan l’avi Josep morí, l’àvia Dolors entregà les claus de les propietats que tenien a   la filla gran, a l’hereva. Aquest gest la posa damunt del pedestal familiar. Ella m’explica que l’avi Josep era un murri. Un negociant nat. Traginava vins que comprava a la zona de les faldes de Montserrat fins a Barcelona a on el distribuïa. Tenia mossos i sempre deia que sí només tenia un bistec, havia de ser pel mossos, que eren els qui treballaven. Ella m’explica que sempre organitzava les vacances amb l’objectiu de casar alguna de les filles amb nois de casa bona. Va saber casar les filles amb famílies totes elles més benestants. Parlem de casaments arreglats, ella m’ho diu en veu baixa, com si fos un escàndol (ara sí que ho entendríem així, però fa 90 anys, a Josep casa nostre, no ho era) i, a continuació fa una autoreflexió, preguntant-se si els hi devia haver anar bé la relació matrimonial de les seves tietes amb els seus marits!. Estàvem en que  l’avi  Josep, sempre s’ho feia venir bé, per anar a passar un o varis dies a les cases d’estiueig de les famílies benestants que tinguessin fills lliures en edat de casar, amb la bona intenció, de que alguna de les seves filles fossin de l’agrat d’aquests fadrins. Ella m’explica que amb algunes germanes va haver-hi molta relació, per exemple  m’explica que l’hereva (la filla més gran) es va casar amb l’oncle Jaume, i ella, solia acompanyar a l’oncle Jaume, als “toros”, perquè ningú mai el volia acompanyar. Li pregunto que recorda de “las corridas”,…i m’explica que recorda que l’oncle Jaume sempre li deia: veus aquella gent que està allà  dalt,..fixa-t’hi bé, perquè després la trobarem asseguda més avall que nosaltres.  També van tenir molta relació amb qui era la seva padrina ,una germana de la seva mare, tia d’ella, que es deia Dolors, igual que la segona dona de l’avi Josep, i que es va casar amb l’hereu dels olis Macià.