SOMNI DE LA NIT DEL 17 AL 18 DE JULIOL

Estic jugant amb els meus fills barons corrents pel bosc. Juguem a perseguir-nos i a tirar-nos espigues de cugula (civada borda Avena barbata).El bosc té el sotabosc net. Podem córrer sense problemes. Ens ho passem molt bé. El bosc fa una lleugera baixada i al fons, hi ha un riu d’aigües molt netes. Aigües d’un blau turquesa. Hi ha un camí perpendicular al riu que puja cap a l’aparcament on hi ha la meva dona i la meva filla. La meva dona ens crida i ens diu que ja és hora de marxar. Jo aviso als meus fills. El meu fill gran aprofita a última hora per tirar-se al riu per netejar-se de les espigues enganxades, i en surt molt net. Caminem camí amunt cap a la sortida del bosc, un dels meus fills, corrents atabalat, quasi xoca contra un grup de quatre monjos vestits amb túniques blanques, que caminen en direcció contrària a la nostra. Demano perdó i em responen simpàticament amb un plàcid: tranquil!. Seguim pujant pel camí de tornada, davant nostra hi ha una noia jove vestida també amb una túnica blanca, quan l’avancem es gira per mirar-nos, porta la cara pintada de blanc amb els llavis pintats de carmesí,…igual que una geisha,…me la miro i em dirigeix un somriure acollidor, llavors veig clar que aquella noia representa la mort. Em desperto amb el pols accelerat i la boca seca,…són les 4h 39’ de la matinada. M'aixeco a veure aigua,...i em costa tornar a agafar el son.