NO ESTIC AL FACEBOOK!

"Olé, olé y olé !" No sóc fan de Facebook, ni de Twitter, …al contrari  estic força en contra.  Amb alguna identitat anònima he estat en aquests llocs,…no hi he trobat res d’interessant. Quan vaig ser a facebook, i feia temps que no hi entrava, rebia correus que em deien: “tus amigos de facebook te ecuentran a faltar!” (“cágate lorito!”). No conec mysapce, però quan hi vaig  entrar, d’entrada, vaig veure Beyoncé i Cher. En vaig fugir corrents. El que sí tinc clar, és totes aquestes aplicacions d'internet són aparadors. Allò que s’anomena xarxa socials jo ho catalogo de plataformes de notorietat. Aquí, en la nostra societat actual occidental, allò que val és ser visible. La lluita, avui, consisteix en fer-nos visibles permanentment. Si no piules no existeixes. Mireu com tots els “famosillos” alimenten aquestes webs. Sí no ets a facebook,…no ets ningú. Sí no  piules a twitter, no existeixes. El que volen de nosaltres és un “olé, olé y olé!”. Els que segueixen els famosillos ho fan per curiositat "d'estar al dia de les xafarderies", per fanatisme o per què els hi dóna la "llibertat", d'apuntar-se al linxament massiu gratuit dels qui no cauen simpàtics. Imprudències que tota la vida em perjudicaran ! Però realment a qui l’interessa tot això,… només a la gent “famosa”. Aquestes eines són els aparadors de la gent que es guanya la vida amb la seva imatge, amb el seu nom,… amb la seva marca,…perquè la resta dels mortals els hi donem el que volen: notorietat. Ens fem seguidors del que diu en Piqué i en Puyol pel twitter,… però això realment ens importa,… de les piulades dels polítics,…és aquest el lloc per fer les declaracions dels polítics ?, ( no fa massa una piulada del Quim Nadal parlava de com s’havia aixecat el dia a Girona,…apa "guapu !",... no em facis perdre el temps….) Ha sorgit la necessitat d’estar permanentment connectats, ho justifiquem sota l'argument de l'inmediatesa,...si m'entero dues hores més tard,...ja no estic al dia, jo em pregunto al dia de que,...del temps que fa a Girona? (companys del meu fill gran d’onze anys tenen mòbil amb connexió a internet,… quin sentit té això?,…connectats a on,… a la superficialitat, a l’estupidesa, al seguidisme pueril,…. No ho ser,…pot ser se m’escapa,…no hi arribo,…però em fa patir. Perdem el temps en distraccions banals,…amb jocs malabars vestits de modernitat,…i mentre, renunciem a la humanitat. –Pot ser la dèria del sistema educatiu per formar grans especialistes, grans tècnics, ha descuidat la formació humanística de base,…i en conseqüència la responsabilitat com a espècie en aquest món.- No obstant la temptació és gran,…també jo em conec “pecador” ja que aquest blog és també una eina per alimentar la meva notorietat. Escriure amb la possibilitat de ser llegit és més engrescador que escriure  un diari íntim per ser guardat en un calaix. Parcialment amago la meva identitat,…pot ser perquè la covardia és una estratègia de vida, una estratègia per sobreviure en un món on cada cop l’oblit esdevé més impossible (sempre hi haurà, pels segles dels segles,  a internet, el registre de la malifeta que un dia vaig fer!), una estratègia per amagar les meves imprudències que un dia podrien perjudicar-me, donat el aràcter inmortal en que han esdevingut. En aquest món, si axò és covardia, el meu brindis pels covards. Controlador anònim ! P.D.: últimament, per la ràdio, escolto cada cop més, tertulians, presentadors,...i ”famosillos”, criticar les opinions anònimes dels oients que envien via twitter o facebook,  i de forma pública. Entenc la crítica quan l’opinió expressada  és insultant i sense respecte, però no accepto que es critiqui l’anonimat de l’opinió (pel simple fet de ser anònima o amb una falsa identitat),…l’opinió anònima, feta amb respecte, és lícita per aquell qui no es guanya la vida venent la seva pròpia marca als mitjans públics,…i encara més quan aquesta xarxa social pública està en mans de perfectes desconeguts, de perfectes anònims, amb tota la inpunitat a l'hora de mal utilitzar tota la informació de que disposen ( ara sí, en nom de la llibertat d'internet!). Visca    la covardia davant dels primers anònims, aquells qui controlen tota la informació d’un google, d’un facebook o d’un twitter.