COMENÇANT PEL DAVANT...ELIMINEM ELS PIRATES!

Faig una ampliació sobre el què vaig escriure ahir sobre la crisi del deute. La crisi del deute existeix, és real. La quantitat de diners que es deuen és brutal. No obstant també cal tenir clar que això sol no justifica la gravetat de la situació. La culpa és dels pirates: qui aguditza la crisi és el capital especulatiu. M’ explico. Els mercats especulatius treballen a nivell internacional per guanyar diners. Aprofiten, en aquest cas, la debilitat del desgovern europeu per atacar l’euro pel seu punt feble, l’atac sobre els bons dels països més pobres dins la comunitat europea. L’atac sempre es realitza igual: comprar bons (deute d’aquests països), deixar passar un cert temps pregonant el risc que comporten aquests bons, la seva insolvència, i el seu valor “escombraria”, quan l’ambient està prou caldejat, realitzar una venda massiva dels bons que ells tenien comprats, per tal de crear el pànic en els mercats internacionals de deute,…i provocar la intervenció dels bancs centrals,..en aquest cas el Banc Central Europeu, que sí que és solvent, i que actua comprant  els bons  atacs de forma massiva,…però com que el seu prestigi ha estat arrossegat fins a terra, el preu que ha de pagar (el tipus d’interès) és molt superior,…i aquí és on es forren els especuladors. Aquests cicles es van repetint periòdicament, cada 2-3-4 mesos,… i mentre hi hagi el dubte de la insolvència de pagament d’aquest bons el negoci està assegurat. Això és el que fa mal i acaba ensorrant la nostra economia domèstica, perquè representa que els Estats diàriament estan perdent aquests diners a favor  dels especuladors, diner que per altra banda no produeix res,…diner gastat estúpidament per a benefici de grans capitals privats i bancaris. Per parar això només hi ha, al meu modest entendre, una solució: Com que els mercats operen a nivell internacional, les lleis sobre el capital han de ser de caràcter internacional (segur que és molt difícil posar-se d’acord,..però pot ser és necessari!) Desincentivar (a nivell internacional) els beneficis obtinguts pel capital especulatiu, és a dir, que els guanys obtinguts per moviments especulatius siguin gravats brutalment per impostos, de manera que sigui més avantatjós invertir en l’economia productiva (creant valor). No permetre que l’economia internacional sigui una juguesca permanent.  No permetre les primes d’assegurança contra possibles impagats. No és de rebut que hom pugui invertir diner “apostant” perquè per exemple Grècia no acabi pagant, és a dir, comprant una assegurança que li diu que si Grècia acaba pagant, ho perd tot, i sí Grècia no paga (el que deu), guanya una prima. És evident que l’interessat (que sol ser poderós) farà tot el possible perquè Grècia no ho superi. No és lícit. Per tant cal, com sempre, valentia política (quin oxímoron!) per regular el capital especulatiu,…com a base per començar a superar la crisi.