SOMNI DE LA NIT DEL 16 AL 17 DE JUNY DE 2011 (Barcelona)

Nota 1 : em sento nerviós aquest dies, no ser sí deu ser per la tensió arterial, …he passat alguns dies amb sensació esporàdica i lleu de mareig, i fa una setmana que tinc molèsties a l’orella (com si tingués una gota d’aigua), …i el coll garrativat. Conclusió: em torno a prendre l’Ameride abans d'anar a dormir (pastilla per la tensió que fa pixar pels descosits), i per tant em desperto 2 i 3 vegades per la nit per orinar. El primer cop que em desperto: no recordo el somni, no el puc retenir, només ser que no parava de repartir cops de puny a tort i a dret (res més!)   El segon cop que em desperto:  hem canviat de casa, en principi jo i la meva companya, però no identifico la meva companya amb ningú concret, de fet hi és present però sense cap importància. La nova casa és un àtic amb una gran terrassa on hi ha un tendal de color cru amb uns sofàs,.. hi ha gent com si hi hagués un còctel, tot amb un aire anticuat, amb un estil neoclàssic, de palauet de principis del segle XX. Surto de la terrassa cansat de relacions socials i decideixo relaxar-me prenent un bany. Quan entro al bany de la nova casa, no és el meu bany, individual de casa meva, sinò que és una gran sala amb tot de banyeres antigues de metall amb potes, totes alineades, on hi ha gent banyant-se, rient, i gent del servei passejant-se i donant tovalloles o xampú a qui ho vol..hi ha un ambient de soroll i de vapor que precisament no desitjava. Jo volia fer un bany per relaxar-me. No obstant decideixo prendre un bany,…una serventa em pregunta amb què vull banyar-me, i jo li contesto que amb  Chanel I. Un cop dins de la banyera, poso el cap dins l’aigua per veure si aconsegueixo aïllar-me de l’entorn, aguanto fins que no em queda aire, llavors surto de cop,…la serventa em posa alguna cosa al cap, no identifico què és. Però inicialment em molesta, encara que després m’oblido del fet. Em fixo en la parella que es banya al meu costat, una noia que té els mateixos cabells i somriure que la Marilyn Monroe, i un senyor amb bigoti de principis de segle molt moreno, un autèntic dandy llatí. Riuen i no paren de fer soroll. Em queixo del xivarri, i ella, amb ganes de contestar-me, s’incorpora sense aixecar-se de la banyera posant la seva cara just davant de la meva, mentre em mira, em dedica un somriure estrident i cínic. En aquell moment em dono compte que jo també tinc la mateixa cara que ella,…de Marilyn Monroe,…com totes les dones de la sala. Em desperto: són les 5:27. Nota 2: porto un maig i juny amb la sensació de stress de les mil activitats que tenim d’escoles, activitats extraescolars dels nens, de feina, de caps de setmana ocupadíssims. Aquesta setmana hem estat sense la M. i en P. que son de colònies, i pensava que sols amb en M., estaríem més tranquils, però no ha estat així. El cap de setmana es presenta ple i estressant. Nota 3: aquest matí, mentre preparava l’esmorzar, Jordi Basté “El món a Rac 1” per la ràdio, recomanava la pàgina web de Greg Schreiner, un dels principals col.leccionista d’objectes de la Marilyn Monroe (www.themarilynmonroesite.com) Nota 4: aquest vespre (divendres dia 17 de juny de 2011) fent temps a la cuina, llegia el diari de dijous dia 16, que no havia pogut llegir ahir, en concret, mirant els obituaris, la meva sorpresa ha estat trobar un article sobre Lena Pepitone (1925-2011), l’assistenta de Marilyn Monroe, qui acaba de morir. Nota 5: (que no relaciono en principi amb el somni d’aquesta nit passada): ahir va passar una altre sincronia: l’A. em va demanar hora al seu metge per a mi,…després de insistir vàries vegades li vaig dir que sí,…el dia abans jo mateix havia demanat a un company de feina el telèfon del seu metge de qui sempre n’ha parlat bé,…ahir al vespre, quan mirava els correus electrònics n’hi havia un del meu metge dient-me que es jubilava. Comentari final: les sincronicitats (casualitats que pot ser no són tan casuals) és un fenòmen desconegut, que m'interessa i que m'inquieta.