L’aigua t’enblanqueix la cara,  (o pot ser la bombeta de l’espill). alt el múscul sense aturada, roig de llavi ,...somriure d’un fill. Baixen cargolats cabells que et pentines fins a tocar colors de mugró, i dels pits a les fines sines ets dama meva, del teu trobador. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada