AGUSTÍ CHALAUX

Hem viscut durant vàries setmanes les acampades dels indignats. Tots podem sentir-nos descontents amb com tenim organitzada  la nostra societat,…i a tots ens agrada defensar consignes desitjables però sovint utòpiques. Dijous dia 9 de juny de 2011, al diari Expansión, sortia una molt important  notícia:  “Suècia està a les portes d’una gran contribució per l’economia mundial: l’eliminació del diner en metàl.lic.” Aquesta notícia no es comentarà, però de realitzar-se la proposta, les conseqüències en serien brutals,…i a diferència d’altres consignes desitjables aquesta és pragmàtica i possible. Diner de plàstic El periodista comentava que havia passat cinc dies a Estocolm i que ho havia pogut pagar tot (tot vol dir tot: el pa, el diari,…) amb tarja, i acabava l’article dient que: “Suecia está al borde de enseñar al mundo cómo los sistemas monetarios existen para ayudarnos y no para danzar alrededor de tótems absurdos cómo el patrón oro o el dinero en metálico” Diner anònim i corrupte Per què considero tan important aquest fet ? La raó és que  el diner de plàstic no admet la corrupció (o la complica molt). Quan fem una transacció amb diner de plàstic,  l’operació  queda fotografiada: hi surt qui compra, a qui li compra, què compra i per quant li compra. I a ningú li agrada sortir fotografiat fent trampes. En canvi, el diner metàl.lic és anònim, i per definició corrupte: el pintor quan ha acabat de pintar-me la casa em demana  dos mil euros més iva (2.360 €) si li demano factura (si li demano una fotografia) i en canvi sí li pago de forma anònima m’ho deixa per 2.000 € i pot ser una mica menys per poc que l’apreti. Si no hi ha opció de pagar amb diner metàl.lic perquè no existeix, perquè l’hem eliminat, i estem obligats a fotografiar la feina que m’ha fet el pintor no hi ha lloc a l’estafa. Hisenda seria més justa,…especialment amb professionals lliberals, comerciants,quan comprem un pis,… i també amb les grans compres de les grans fortunes. Però tot això, no es nou, ja fa temps que està pensat. Un dels qui ja havia treballat en aquests  temes fou Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006) va desenvolupar un model polític, econòmic i social que tenia com un dels seus principis l’eliminació del diner anònim i la creació de la moneda telemàtica. Horace Finaly Agustí Chalaux Agustí Chalaux es veu que explicava que tota la seva teoria va néixer quan als catorze anys va conèixer el banquer Horace Finaly (president de la Banca Nacional de Paris i els Països Baixos -Paribas-) el dia que va assistir en una conferència d’aquest segon titulada “El rol dels banquers a la societat”. Arrel de fer, el jove Agustí, una pregunta davant tot l’auditori, propicià que tots dos establissin una relació d’anys. Es trobaven al domicili del banquer i, aquest, li explicava fets, coneixements i informacions del desconegut món intern del seu ofici. En una de les trobades quan el jove arribà, el servent de monsieur Finaly li comunicà que, el senyor, no el podria atendre de forma immediata perquè tenia una reunió molt important, i que per tant, li pregava que volgués esperar a la biblioteca. Chalaux després de passejar per la biblioteca tafanejant, avorrit s’assegué a la taula,..i verificar que hi havia calaixos oberts. El rau-rau de la seva joventut no evità tafanejar el contingut dels calaixos. Tot era ordenat. I prenia cautela en conservar-ne l’ordre establert del què tocava. Una de les carpetes contenia les actes d’una reunió celebrada a París l’any 1919 entre tres banquers: J.P.Morgan, sir Henry Deterding i Finaly. El resum de l’acta era el següent:durant la guerra mundial del 1914, degut a les despeses bèl.liques i després de reconstrucció, les existències d'or no podien suportar les necessitats de paper-moneda, i per tant, es va abandonar la convertibilitat en or del paper-moneda. Passada aquest època (1919)es parlava de la necessitat de racionalitzar de nou el paper.moneda. Ras i curt la decissió dels tres banquers reunits fou que no els interessava racionalitzar el paper-moneda perquè tal com estava els permetia guanyar més diners amb el joc (brut) de la plutarquia mundial.  Mentre Chalaux estava submergit en aquesta lectura rebé una bufetada que el llença a terra. Finaly havia aparegut  enfurismat. Després, canviant d’actitud, explica Chalaux, que el banquer es disculpà, però que li feu veure la indiscreció davant la confiança que ell li havia  demostrat en deixar-lo sol a la seva biblioteca. Després el va convidar a sopar i durant el mateix li preguntà que què havia entès de l’informe. Agustí li va dir que pràcticament res. Aquell dia el banquer no li va explicar res. Però les trobades no es van aturar,…i Finaly caigué en la temptació d’expansionar-se amb el jove Chalaux, explicant-li tots els seus coneixements inclús el significat del famós informe. En paraules de Chalaux: “Finaly em va obrir el cap amb una destral”. Pot ser aquest era l'ambient de la bilioteca! A partir d’aquí Chalaux  desenvolupà el seu model polític, econòmic i social, basat en un sistema de transparència informativa mercantil.  La meva intenció és fer una nova entrada resumint el seu model, però de moment ho deixo aquí.  En el moment que estem vivint, de crisi sistèmica, som  molts els qui  afirmem que la solució passa per canviar el sistema, perquè l’actual no és sostenible, però el problema és com ha de ser el nou sistema,... i en aquest sentit conèixer models ja pensats, pot ser interessant. * L’anècdota entre Chalaux i Finaly l’he extreta de l’article de Brauli Tamarit publicat a PAPERS  d’innovació social núm 101 (octubre de 2010)  de l’Associació ECOCONCERN (www.pangea.org/ecoconcern/)